El Barça empata contra el Sevilla amb dos gols consecutius en els últims minuts (2-2). L’equip segueix invicte a la Lliga i supera una de les proves més dures amb un dels pitjors partits de la temporada. El geni de Leo Messi no descansa ni per Setmana Santa.  

Què és la Champions?

Jugar-se bona part de la temporada en els pròxims quatre dies no ha influït en els plans d’Ernesto Valverde i Vincenzo Montella. Els dos entrenadors han oblidat els quarts de final de la Champions i han apostat per dues alineacions plenes de titulars. Les molèsties musculars deixaven Messi a la banqueta. El Barça es guardava la carta del jòquer per si la partida es complicava.

El Sevilla s’ha guanyat a pols el respecte. L’equip és capaç del millor i del pitjor en una mateixa setmana, però el seu himne és un intangible que també juga. El Ramón Sánchez-Pizjuán ha rebut el Barça a les fosques i cantant l'himne amb les bufandes a l’aire. L’escena era el preludi del millor partit de la jornada. Els dos equips no han especulat. Uns per seguir a Europa i els altres per acabar de tenyir el títol de blaugrana.

El Barça patia molt per creuar el mig del camp amb la pilota controlada i ho fiava tot als contracops. Philippe Coutinho trobava un Luis Suárez que ha perdonat el primer gol en dues jugades clares i consecutives. El Sevilla acceptava l’intercanvi de cops i s’agegantava amb possessions llargues que sempre acabaven a l’àrea de Ter Stegen. El 0-0 era un miratge.

La penitència

El Sevilla avisava i feia córrer el Barça, que tenia molt pocs arguments per aixecar la veu. A més, en defensa estava molt incòmode. Els andalusos explotaven la fórmula màgica i trituraven les esquenes d’un Samuel Umtiti desconegut. Una centrada de Correa, sense oposició, ha provocat l’1-0. La passada del davanter argentí ha trobat Franco Vázquez a la frontal de l’àrea petita perquè superés Ter Stegen mentre tothom s’ho mirava.

La jugada del gol evidenciava dues realitats. El Barça no jugava amb els cinc sentits i el Sevilla ho aprofitava. El partit es podia convertir en una penitència si no canviava com un mitjó. Valverde mirava des de la banqueta com el seu equip era menys recognoscible que mai. No hi havia ni rastre del joc de posició.

La nit tenia tots els ingredients per empitjorar. El descans no ha reanimat un Barça que evidenciava símptomes de rendició. Muriel ha fet més gran la ferida amb el 2-0 després d’un altre contracop. Ter Stegen es vestia de Sant, tot i que no podia fer miracles. La derrota era tan justa com dolorosa.

Una aparició divina

Messi ha entrat al camp per intentar un impossible. El ‘10’ ha revolucionat el partit entre xiulets de respecte del Pizjuán, però no li ha canviat la cara al Barça. La fortuna també li girava l’esquena a un equip que no la mereixia. El pal evitava el 2-1 de Suárez i accentuava els dos plantejaments.

El partit es convertia en una moneda a l’aire. El Barça jugava a la ruleta russa, sobreexposant-se en defensa i curtcircuitant-se en atac. Les imprecisions donaven ales a un Sevilla que corria a l’espai i perdonava el tercer. Ivan Rakitic tornava a rematar al pal i Suárez trobava el camí del gol per inflar el pit a falta de tres minuts pel final.  

Els dubtes s’han vestit de blanc i han empetitit el Sevilla. Les certeses eren totes d’un Barça que olorava sang quan se li ha aparegut la Verge. Messi ha caçat una pilota a la frontal de l’àrea per enviar un míssil enganxat al pal i empatar el partit.

Valverde segueix tenint al·lèrgia a la derrota: 23 victòries i 7 empats en 30 jornades per seguir la processó cap al títol de Lliga. Avui, sense merèixer-ho.