Ahir es va fer públic que directius del F.C. Barcelona s'han reunit amb representants de la Federació de Fútbol de Guinea Equatorial per tal de negociar un partit amistós del Barça amb la selecció guineana a aquest país africà. Aquesta informació ha estat difosa pel periodista Francesc Garriga al programa Club de Mitjanit de Catalunya Ràdio. El govern guineà voldria que se celebrés d'aquí a tres setmanes, cosa que el Barça descarta, però el club no descarta fer el partit més endavant.

Un país sense Lliga

A desgrat que segons algunes fonts, el govern de Guinea Equatorial estaria disposat a lliurar 6 milions d'euros al Barça per aquest amistós, el cert és que els habitants de Guinea tenen poques ocasions de disfrutar del futbol. No pas perquè no en siguin apassionats: a qualsevol racó del país nens i adults improvitzen camps de futbol on poden i la rivalitat entre Barça i Madrid es viu amb tanta passió com a Nou Barris o a Aluche... El problema és que a Guinea ja no hi ha Lliga. Les institucions esportives del país, llastrades per la corrupció i pel seu vassallatge amb la dictadura, han estat incapaces de mantenir la Lliga. De fet, la selecció "nacional" equatoguineana està composada en bona part per jugadors estrangers (sobretot brasilers), sense cap vincle amb Guinea, que són nacionalitzats quan trepitgen per primera vegada el país.

Despeses de prestigi

Guinea Equatorial, segons dades de l'IDH, és el país del món que major diferència té entre el seu nivell econòmic i el seu nivell de vida. A desgrat de la riquesa que té Guinea Equatorial gràcies al petroli, amb un PIB de 19.513 dòlars per habitant, la situació de la població és molt precària. L'esperança de vida en néixer se situa en 57,9 anys, com la de països molt més pobres. I la mitjana d'anys d'escolarització només arriba a 5,5. Tot i això, els membres de l'elit guineana, que són coneguts pel seu alt nivell adquisitiu, han estat jutjats en nombroses ocasions, a diferents països del món, per corrupció. El dictador guineà i els seus fills són coneguts per les seves despeses sumptuaris extravagants. Van convidar Julio Iglesias a fer un concert davant 1000 convidats de l'elit local. El fill d'Obiang i vicepresident del país, el playboy Teodorín, va finançar amb 3,5 milions de dòlars l'escola de samba Beija Flor, de Río de Janeiro, per a la seva desfilada anual de carnaval. Pagar un amistós amb el Barça entraria dins de les grans despeses sumptuàries que tracten de legitimar el règim.

Les curioses relacions del futbol espanyol amb la dictadura guineana

Hi ha extranyes relacions entre el món del futbol espanyol i el règim dictatorial guineà. Enrique Cerezo, el president de l'Atlètic de Madrid, va estar present a Pozuelo de Alarcón, l'any passat, a la boda de Ruslan Obiang, fill del dictador, president de l'Akonangui F.C. d'Ebibeyín, home fort de l'esport guineà i director comercial de la gran aerolínia guineana, CEIBA (molts fills d'Obiang tenen càrrecs polítics i a més a més vincles amb el sector privat). A més a més, Cerezo va ser el productor de la pel·lícula Los héroes de Filipinas, rodada a Guinea. Però del que més s'ha parlat és de les tèrboles relacions de Florentino Pérez amb la dictadura guineana. Pérez tenia relació amb Guinea a través de la seva esposa Maria Ángeles Sandoval, que havia nascut a Bata. Abans de la mort d'aquesta, el 2008 Florentino Pérez va visitar Guinea Equatorial, amb ella, per tal d'establir negocis amb Obiang en l'àmbit de l'obra pública. Els acords no van anar bé. Ara, a través dels informes del comissari Villarejo, s'ha sabut que Florentino Pérez va finançar Severo Moto, un dels històrics opositors a la dictadura d'Obiang, implicat en un cop d'estat protagonitzat per mercenaris, el Wonga Coup.