El Barça es queda sense doblet i el València guanya la Copa del Rei per celebrar el seu centenari (1-2). De menys a més, el Barça ha tornat a sentir la pressió que ja va viure a Liverpool i només s'ha pogut mantenir una esperança, insuficient, gràcies a Leo Messi.

Anfield no és un miratge

El Barça és Messi, tothom ho sap i cada partit que passa és més evident. I a la final de Copa, com a Anfield, els blaugrana les han vist passar, només esperant una genialitat del '10'. L'argentí és tan líder fora del camp com dins, i tot i treure el cap per animar els culers i buscar el doblet, sobre la gespa en les últimes tres setmanes el Barça ha desaparegut.

EFE

Ni que Ernesto Valverde aposti d'inici pel toc d'Arthur, Busquets i Rakitic al mig del camp, i fer servir Messi de fals '9'. El futbol culer s'ha perdut els últims dies des de la defensa, que s'ha mostrat més lenta que la resta de la temporada, i amb un atac que acaba consolidant Coutinho com una decepció i Sergi Roberto com un extrem ineficaç.

I així, amb un Barça encara amb l'abatiment de Liverpool present, el València ha resistit i ha aprofitat les seves oportunitats. Els valencians han acabat quarts a la Lliga, han arribat a les semifinals de l'Europa League i necessitaven fos com fos el títol de Copa per celebrar de la millor manera possible el seu centenari.

Tot i la possessió estèril del Barça i de la poca gana després de la baixa de Luis Suárez, ha vist com els fantasmes han reaparegut. La velocitat ha estat l'arma del València per desarmar el Barça. Cillessen ha acabat batut en dues ocasions a la primera meitat (21' i 33'). Primer la cursa per la banda esquerra de Gayà que ha resolt Gameiro des del punt de penal; i després Soler semblant un Fórmula 1 des de la banda dreta, tocant la línia de fons i regalant-li el gol a boca de canó a Rodrigo.

EFE

Messi i gràcies

I és el que el Barça en mitja hora ha rememorat aquella sensació que ja fa temporades que arriba en el moment decisiu dels títols. Bloqueig mental i bloqueig futbolístic. Podrien haver caigut dos gols com quatre a la primera meitat.

Però Valverde no ho veia clar i ha apostat per la seva filosofia. Fora Semedo i Arthur per donar entrada a Malcom i Arturo Vidal. I s'ha notat. El València, fos per l'esforç de la primera meitat, ha anat veient com el Barça transformava la possessió en ocasions.

Quan hi havia perill era quan la pilota passava per Messi. Més endarrerit del que és habitual, també més centrat, però sent l'únic capaç de trobar els espais. I l'argentí, qui mou masses al futbol i al barcelonisme, no ha aprofitat una falta ideal que ha tingut a la frontal, però sí una pilota morta després d'un córner. Gol i alegria culer.

EFE

Era el minut 72 i el Barça tenia el primer moment d'esperança de la final. Aleñá ha entrat i Rakitic ha marxat. Més cames. Piqué ha passat a fer les seves excursions a l'atac i l'afició del Barça s'ha fet sentir. Ha tornat l'esperit de les remuntades.

Dues ànimes ben diferents del Barça en les dues parts de la final. Però la reacció i l'esperança de remuntada ha anat desapareixent a mesura que passaven els minuts. El València, amb experiència, ha anat perdent segons, i els blaugrana no han pogut provocar la pròrroga.

El València guanya la vuitena Copa de la seva història just en l'any del seu centenari. Un premi que ha deixat el Barça de Valverde encara més qüestionat i sense doblet. Les expectatives han fet molt mal.