El gol és l'element diferencial del món del futbol: cal marcar-ne i no encaixar-ne, la regla és senzilla i universal. Així doncs, sembla evident que disposar d'un golejador fiable i regular -el tercer en el rànquing de la història del club, per ser concrets- hauria de ser un gran avantatge. El problema, en el cas del Barça, és que potser no ho és.

Aquest dissabte, Luis Suárez no ha format part de l'onze titular de Quique Setién. Fet sorprenent, i és que l'uruguaià encadenava sis titularitats des de la represa del futbol postcoronavirus. En qualsevol cas, si algú trobava a faltar el '9' no ha hagut de patir durant gaires minuts: abans que comencés el segon temps, ja tornava a ser sobre la gespa del terreny de joc.

Qüestionar si la presència de Suárez és positiva o negativa és arriscat: el xarrua, com dèiem, és el tercer màxim golejador de la història del Barça amb 195 dianes. L'última, per exemple, va resultar decisiva perquè els blaugrana derrotessin l'Espanyol​.

La pregunta que cal fer-se, però, és si Suárez pot aportar alguna cosa més enllà dels gols. Que sí, que no són poca cosa. Però potser no són suficients. 

El Suárez que va arribar del Liverpool era un davanter explosiu, potent i capaç de buscar l'esquena de la defensa, fet que sumat a la seva increïble capacitat golejadora -aquesta no l'ha perdut- el convertia en el punta més letal del planeta. Si no ho recorden, aquí tenen una petita mostra del que el '9' era capaç d'oferir.

Amb el pas dels anys, però, l'uruguaià ha transformat el seu estil de joc per adaptar-lo a les seves noves característiques físiques. Suárez ara és lent i poc explosiu, quelcom que, sumat a la seva pobra capacitat associativa, l'ha convertit en un davanter 'boia', especialista en tocar d'esquenes i buscar la seva oportunitat. Això últim ho fa molt bé perquè dins de l'àrea no perdona, però l'ecosistema del Barça -construït perquè Leo Messi brilli- ho ha pagat progressivament.

Si Messi vol seguir disposant d'espais necessita un davanter disposat a desmarcar-se constantment durant tot el partit. I aquest home, per una qüestió purament biològica, ja no pot ser el seu amic Suárez. Per seguir brillant, l'argentí haurà de prendre una decisió difícil: l'amistat d'una vaca sagrada o la nova energia d'un desconegut com Lautaro Martínez.