Al llarg dels 8 toms del sumari del Barçagate i les gairebé 2.000 pàgines, es va dibuixant una trama que va trossejar els pagaments d'un projecte, els fa facturar a diferents àrees del Futbol Club Barcelona, va saltar-se tots els controls, i va fer pagaments a empreses fantasma. All llarg de la investigació encara no ha quedat clar si, a més de tot això, hi va haver cobrament de comissions per part d'alguns dels interessats, però, el que està clar és que l'ex president Josep Mª Bartomeu i tot el seu equip estaven teixint una teranyina a esquenes del club que es finançava amb diners del Barça per interessos personals.

Entre les claus que deixa veure el sumar, i que han detallat en diversos informes els Mossos d'Esquadra, hi ha totes les traves que posa Josep Maria Bartomeu per seguir amagant tota l'operació i per evitar que l'enxampin. Bartomeu no ho va posar fàcil per investigar internament. De fet, ho va posar molt difícil i va acabar acomiadant una treballadora i tot i que el mantenia al marge de la investigació. 

En el moment en que esclata al Barçagate el departament del club de Compliance comença una investigació interna. Aquesta investigació interna "va provocar que no s'informés ni al CEO, ni a Oscar Grau, ni al president Bartomeu, doncs es considerava que eren persones implicades en la investigació i no podien estar al corrent de la investigació interna, per aquest motiu no se'ls va notificar l'inici de la investigació interna ni del seu desenvolupament". I això va crear "malestar" entre els membres de la directiva, segons els Mossos.

Noelia Romero, de l'àrea de Compliance, que s'encarregava d'aquesta investigació es posa en contacte amb el vicepresident econòmic Enric Tombas per mostrar-li alguns dels indicis que ha trobat i ho fa de manera confidencial. A partir d'aquell moment Josep Maria Bartomeu "no va posar cap facilitat" per aclarir els fets, segons la policia.

Bartomeu denega els permisos perquè Romero pugui accedir als arxius del serveis jurídics. 

De fet, Bartomeu intenta obtenir informació de la investigació interna. I envia un mail a Noelia Romero exigint detalls del que estava investigant i els informes. 

Segons els Mossos d'Esquadra, Bartomeu va aprofitar-se del càrrec per qüestionar la investigació interna d'un òrgan independent i no va facilitar que es fes una investigació adequada als interessos del club.

Durant el mes d'abril Bartomeu fa una reestructuració del departament de Compilance, els correus electrònics amb Romero cada cop tenen un to més dur. Demanen insistentment la documentació de la investigació interna, que la treballadora es nega a donar. Finalment el 3 de juny l'acomiaden.

Les línies generals del cas és que Masferrer, Bartomeu i Grau, amb la col·laboració de Gomez Ponti, que coordinava els contractes des del punt de vista jurídic, van organitzar la signatura d'un conjunt de contractes sense l'aprovació prèvia de les persones que havien de plasmar el seu consentiment com a part del sistema d'aprovacions marcat per la Junta Directiva del FCB d'obligat compliment.

La reunió del 19 de febrer

HI ha una reunió que és clau per entendre el que ha passat després.

El febrer de l'any passat, quan tot just havia esclatat el cas Barçagate, es reuneix la comissió delegada de la Junta directiva. La comissió depèn de la junta està formada pel president, al secretaria, el tresorer i els vicepresidents del club. La reunió la convoca Bartomeu i la seva mà dreta, Jaume Masferrer, truca allà mateix el responsable d'I3 Ventures que respon "vagament" sobre els fets, segons l'informe dels Mossos. De fet, acaba negant que els perfils de twitter que servir per difamar els hagués creat la seva empresa.

De la reunió en surt el compromís de tenir tota la informació sobre aquesta empresa i la feina encarregada en un temps màxim de 48 hores.

I el 19 de febrer, dos dies més tard, es torna a reunir la comissió delegada. Els testimonis diuen que va ser una reunió tensa on Masferrer va intentar negar els fets. Va ensenyar els contractes i els vicepresidents van comprovar que tots eren de menys de 200.000 euros, la xifra límit per no haver de passar per la validació de la Junta Directiva.

És aquí quan es proposar fer una auditoria que s'encarrega a PWC i és en aquesta reunió on Bartomeu diu que se'n refia més de Masferrer i d'Oscar Grau que dels directius.

La directiva demana eleccions

Dos dies més tard, el 21 de febrer, es reuneix la Junta Directiva en un dinar a Sant Just Desevern.

Bartomeu anuncia l'auditoria interna i la directiva vota a mà alçada la conveniència o no de convocar eleccions. Guanyen els partidaris de fer eleccions però Bartomeu s'hi nega dient que aquella reunió no era una reunió com a tal, sinó que era un dinar, una reunió informar, i que ni tant sols s'estava aixecant acta. I així evita fer efectiu el resultat de la votació.

Durant aquestes reunions els directius demanen la dimissió dels homes de confiança de Bartomeu: Masferrer, Grau i Gómez Ponti. Finalment només s'aparta de les seves funcions a Masferrer, però mai deixaria de percebre el sou.

Grau, però, es reuneix amb el vicepresident econòmic Enric Tombas, i li confessa que "tot ho havia fet el sr Masferrer amb coneixement del sr Bartomeu" i admet que ell "havia signat papers" i que li venia "imposat".