El cas Barçagate és una gran teranyina oculta dins el Futbol Club Barcelona a partir de la qual es van tapar i amagar contractes a un grup d'empreses que tenien com a objectiu blanquejar la imatge del president Josep Maria Bartomeu. Una arma secreta que va utilitzar treballadors del club, estructures internes i més d'un milió d'euros del Barça amb finalitats personals.

És una de les principals conclusions dels Mossos d'Esquadra, que dirigeixen la investigació que dilluns va explosionar amb la detenció dels quatre principals responsables de la trama: Josep Maria Bartomeu, expresident del Barça; Romà Gómez Ponti, cap dels serveis jurídics del Barça; Jaume Masferrer, exassessor i mà dreta de Bartomeu, i Òscar Grau, CEO.

La trama, però, estava dirigida per Masferrer. La va idear i posar en marxa. De fet, era l'únic que posava els peus a les oficines de Nicestream, el grup d'empreses que va crear els perfils de Twitter falsos amb els quals es jugava a l'atac contra els rivals de Bartomeu davant possibles mocions de censura, discursos crítics amb la candidatura del president del Barça o noves candidatures en unes futures eleccions que poguessin arrabassar-li el càrrec.

Els creadors dels comptes fake van explicar dilluns als Mossos quines ordres tenien i quins objectius havien de complir. Dels que tenien algun contacte amb el Barça, tots coincideixen que l'orquestrador era Jaume Masferrer. Era l'únic que trepitjava les instal·lacions de les empreses de Nicestream. Alguns d'ells hi tenien contacte per correu electrònic.

Tot i que la majoria assegura que no van rebre ordres de perjudicar tercers, el cert és que els objectius marcats eren molt clars: generar contingut digital positiu de la gestió del Barça, millorar la imatge de Josep Maria Bartomeu, minimitzar les crítiques que rebia el president a les xarxes socials i erosionar la imatge de Jaume Roures. Roures és un dels objectius més clars. És un dels que figura en la llista de periodistes, comunicadors i persones crítiques amb la directiva del club als quals calia desactivar. Entre els objectius hi havia que tots els perfils fossin virals.

L'empresa es dedica a fer guerra bruta a les xarxes socials, difamar els rivals i gestionar els comentaris crítics contra les persones que la contracten. "Durant anys i de manera periòdica es van alimentar perfils de Twitter i Facebook contra qualsevol persona que representés una amenaça cap a Bartomeu", diuen en el seu informe els Mossos.

Tot i que els objectius no són delicte, sí que ho és la manera de posar-ho en pràctica. Es tracta d'un cas de corrupció en els negocis on s'haurien utilitzat diners del Futbol Club Barcelona amb finalitats presumptament particulars, en benefici personal, amb continguts difamatoris sobre persones contràries a la direcció del club i en perjudici del patrimoni de l'entitat.

Amagant i trossejant factures

Segons revelen els atestats policials que formen part del sumari, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, sobre les declaracions dels treballadors, tant del Barça com de les empreses de monitoratge de xarxes, que van fer el mateix dilluns 1 de març durant els escorcolls, es va crear un procés paral·lel de contractació i pagaments al marge de l'establert per la junta directiva del Barça i els protocols interns. Fins al punt que alguns treballadors van introduir els contractes de Nicestream dins el sistema informàtic. Un fet "no habitual" i que "només passava amb aquest proveïdor", segons explica una de les treballadores del club que rebia ordres directes de Masferrer.

La mateixa treballadora detalla com es fraccionaven les factures. Algunes d'elles s'amagaven entre els pressupostos de la Masia, sense que se n'obtingués cap feina a canvi.

Per muntar tota l'estructura, el director de Nicestream, Carlos Ibáñez, investigat també, ofereix a Masferrer una estructura mercantil de fins a vuit empreses diferents.

La llista negra

La llista negra del Barçagate no només està formada per periodistes. També hi ha exdirectius del Barça com Joan Laporta, expresident i candidat a la presidència del club, o Xavier Sala-i-Martin, exvicepresident econòmic del Barça. Una altra persona de l'entorn Laporta, l'exdirectiva blaugrana Maria Elena Fort, també consta en el llistat de noms. 

En l'entorn dels mitjans de comunicació, hi ha cinc periodistes: Jordi Costa, de Catalunya Ràdio; Gerard Romero, de RAC1; Frederic Porta, aleshores a Ràdio Reus i Diari de Tarragona; Xavi Torres de TV3; Antoni Bassas, del diari Ara i actual mà dreta de Víctor Font, i Oriol Domènech, membre de l'agència Media Base Sports. En alguns casos, acompanyaven el nom amb una breu descripció de per què havien de ser a la llista negra. Per exemple, de Jordi Costa expliquen que "critica permanentment Barto i la seva junta, és indepe, s'ha de fer un research". I també detallava el programa que presenta, Tot Costa a Catalunya Ràdio. Part d'aquest informe ha estat publicat a l'emissora pública, amb la captura de pantalla d'un correu electrònic.

D'Antoni Bassas expliquen que "la dona va ser acomiadada per Barto". El periodista, en saber que es troba a la llista, arriba a la conclusió que "aquest tema no és un incident aïllat, és cultural, és la cultura de l’estàs amb mi o contra mi, de la impunitat, de la testosterona, de la intimidació i la por".