Barcelona es despertava ennuvolada i amb una lleugera pluja que, per moments, amenaçava d'espatllar la festa del ciclisme a la Ciutat Comtal. Amb la Volta Ciclista a Catalunya sentenciada després de la victòria de Tadej Pogačar a la sisena etapa, aquest 'últim ball' a Montjuïc es presentava com una jornada lúdica en què els aficionats poguessin gaudir dels ciclistes en primera persona.
I no van dubtar a respondre els fans del ciclisme. Lluny de deixar-se influir pel lleuger sirimiri, milers d'amants es congregaven als voltants de Plaça Espanya fins i tot abans de la sortida. Allà caminaven entre camions i motorhomes, on es barrejaven entre els competidors. Sens dubte, una cita entre esportistes i aficionats per a un últim ball sota una lleugera pluja que serviria per acomiadar la 103a edició de la Volta a Catalunya.
El Movistar i l'UAE, els més sol·licitats
Passen els anys, però Nairo Quintana continua despertant entre els aficionats la mateixa il·lusió que el primer dia. Als seus 34 anys, el colombià és tota una llegenda del ciclisme i encara continua reunint desenes d'aficionats a les portes de l'autobús del Movistar Team per esperar-lo. I el de Cómbita, amb la humilitat d'un rookie, respon agraït i no dubta a parar-se a saludar, firmar o fotografiar-se amb ells. Un altre de destacat del Movistar va ser Enric Mas, que també dedicava uns minuts a atendre els més petits.
Però les autèntiques estrelles de l'equip espanyol han estat els seus directors esportius "Chente" García Acosta i José Joaquín Rojas. Després d'una petita reunió improvisada juntament amb els mecànics dins del camió de l'equip per protegir-se de la pluja, el basc es deixava estimar pels fans i atenia totes les peticions. El murcià, mentrestant, recorria una vegada i una altra el mateix camí a dalt i a baix, nerviós (potser perquè el primer lloc a la classificació per equips estava en joc) i acabant de preparar la sortida del Movistar.
Precisament al costat de l'equip Movistar es trobava el Visma Team, amb Sepp Kuss i Attila Valter com a màxims reclams. El nord-americà tornava a ser 'local' a Catalunya i així el feien sentir els aficionats amb les seves constants mostres d'afecte. Per la seva part, l'hongarès lluïa el seu mallot de campió nacional i atenia el públic mentre els treballadors del Visma preparaven una petita sorpresa per als que es van apropar al seu motorhome. Sense fer soroll i gairebé d'amagat, començaven a col·locar una filera de bidons perquè els seguidors de l'equip neerlandès poguessin emportar-se un record a casa.
Carlos Verona també es deixava veure per la zona, muntat sobre la seva bici i lluint els colors del Lidl-Trek. El mateix succeïa amb Mikel Landa, que va tenir una petita confusió a l'hora de trobar el camí per accedir al seu motorhome. Un ambient familiar on fins i tot es podia veure els ciclistes rodar al costat d'algun aficionat i on, sens dubte, el favorit era Tadej Pogačar. Desenes d'aficionats esperaven la sortida de l'eslovè davant l'autobús de l'UAE Emirates. El seu company Marc Soler també va acaparar l'atenció de diversos fans i després de fer-se una foto d'equip tots junts, l'eslovè havia de marxar escortat fins i tot per tres persones per arribar la zona de sortida.
Els ciclistes, acompanyats pel públic en tot moment
Aficionats i professionals es barrejaven en un sol gran grup que inundava l'avinguda de la Reina Maria Cristina i que s'embocava entre les dues torres venecianes cap a la línia de sortida. Els espectadors s'apilaven a les tanques dels laterals de l'avinguda i ocupaven el centre de la rotonda de Plaça Espanya, pujant fins i tot en elements de les obres per poder veure els seus ciclistes favorits. Amb el tret de sortida, tot es dissipava i en tot just cinc minuts tot tornava a la normalitat mentre els ciclistes marxaven veloços pels carrers de Barcelona amb direcció Castelldefels.
A la seva tornada a la muntanya, els ciclistes encaraven sis pujades seguides a l'Alt del Castell de Montjuïc en les que no estarien sols: el públic no fallava i acompanyava els competidors al llarg dels 44,8 quilòmetres de recorregut. A cada pedalada, un aplaudiment. Amb cada gota de suor, un crit d'ànim. La calor dels aficionats encoratjava tots i cadascun dels ciclistes. No hi havia favorits, només un agraïment generalitzat a l'espectacle i un gran reconeixement a l'esforç de tots i cadascun dels esportistes.
Passaven les voltes i la gent es bolcava més i més amb els corredors. Amb el pas del gran grup per línia de meta, les tanques tremolaven i ressonaven com tambors. Tot fins que el so de la campana interrompia els aplaudiments per indicar l'inici dels últims 5,5 quilòmetres. Va ser llavors quan els aficionats, igual com els ciclistes, van serrar encara més i van multiplicar els seus esforços per animar els corredors. I en aquesta guerra final d'esforços, el rei va tornar a governar: Pogačar guanyava l'esprint i completava el seu pòquer de victòries a la Volta.
Una nova exhibició de l'eslovè per acomiadar una Volta a Catalunya on no ha tingut rival. Però més enllà de l'esportiu, s'acomiada un esdeveniment que durant una setmana ha aconseguit congregar a milers d'aficionats per tot Catalunya. Amb aquest 'últim ball' a Montjuïc es posa punt final a una edició més on ni l'altitud, ni el cansament, ni la pluja, ni el fred no han aconseguit vèncer al caliu de la família del ciclisme.