Que fàcil que és criticar els jugadors a posteriori, diuen algunes persones. Doncs sí, és extremadament fàcil. Sobretot quan els futbolistes en qüestió s'entesten a fer palès que els periodistes i els seguidors a vegades -només a vegades- tenen raó.
Aquest dimarts, un dia més, Nélson Semedo i Arturo Vidal han demostrat que no tenen la qualitat necessària per formar part de l’onze del Barça. Probablement tampoc en tenen per ser simples integrants de la plantilla.
Tots dos han caigut a la trampa de Yannick Ferreira Carrasco i han provocat els dos penals que, si no hi ha una sorpresa majúscula, costaran la Lliga al Barça. El primer, el d’Arturo, després de passar-se de frenada de manera incomprensible. El segon, el de Semedo, després d’una acció que es pot qualificar de poc afortunada. Sí, Hernández Hernández ha castigat contactes mínims. Però a l’àrea de l’Atlètic de Madrid, en una jugada del mateix Semedo, també ha filat prim.
El pitjor de tot plegat és que les accions dels penals ni tan sols són definitòries. Els partits de Semedo i Vidal, amb o sense pena màxima, han estat nefastos. El xilè és incapaç de trenar passades, arriba tard i la seva millor virtut, l'arribada des de segona línia, sembla que ha passat a millor vida per culpa del confinament.
Sobre el segon, després de tres cursos al Camp Nou, ja no es pot dir res més. La prova evident de la seva inoperància la trobem en la mirada de Leo Messi. L'argentí, pobre, fa tres anys que intenta de manera infructuosa que el portuguès li torni una paret en condicions.
EFE
Setién perd el rumb
Sobre Quique Setién, però, tampoc es pot dir res de bo. El càntabre, la gran esperança del cruyffisme, fa setmanes que va a la deriva. I contra l’Atlètic ha perdut el rumb de manera definitiva. La millor prova d'aquest fet: ha enviat a escalfar-se Ansu Fati i Antoine Griezmann quan només quedaven deu minuts de partit. El que segurament no sabia, però, és que una tercera persona també ultimava la seva posada a punt. El seu nom és García Pimienta.