Agressivitat, poc debat i un discurs massa après en el primer debat a les eleccions a la presidència del Barça amb la presència dels líders de les tres candidatures. Ha estat un partit que ha tingut un alt ritme, d'anada i tornada, i amb moltes ganes de parlar però poques de discutir.
Des dels primers minuts ja han aparegut tots els tòpics de la precampanya. Un tranquil Joan Laporta ha esquivat els constants atacs d'un agressiu i actiu Víctor Font i d'un Toni Freixa més reservat.
Els discursos esperats
El primer a dir-hi la seva, amb moltes ganes de ser protagonista, ha estat Font. Més que debatre —la finalitat dels debats—, només s'ha dirigit als socis, mirant constantment a càmera i amb un posat més ofensiu de l'esperat. I ja en el seu discurs inicial ha reclamat més debats, com porta setmanes dient, i ha atacat per primera vegada Laporta, assegurant que "l'experiència del passat no servia".
Només cinc minuts ha trigat a treure el nom de Xavi Hernández, que ha anat repetint al llarg de tot el debat. I poc després ha repetit atac a l'expresident blaugrana, aquesta vegada pels "bons Laporta". Una estratègia que ha anat repetint i que ha marcat el debat.
Víctor Font durant una presentació / EFE
Però Laporta, acostumat a aquest tipus de debats, s'ha sentit còmode en tot moment i ha repartit joc cap a totes les bandes. El candidat d''Estimem el Barça' ha mostrat la seva experiència i ha promès als socis que "han d'estar tranquils" en tots els sentits i que "no pateixin" per perdre la propietat del club. No hi ha cap risc de convertir-se en una societat anònima esportiva ni res que se li assembli, destaca Laporta.
A més, l'expresident blaugrana anuncia que ja ha fet feina i ha parlat amb els presidents de la FIFA, la UEFA i la RFEF. I ha tornat a recordar que amb ell a la presidència va créixer el millor Barça de la història i que el seu mandat va acabar econòmicament amb números verds.
Joan Laporta durant un acte de campanya / Sergi Alcàzar
Per una altra banda, Toni Freixa, l'outsider de les eleccions i també del primer debat, ha seguit la tònica del seu discurs habitual. Fent referència a Font, ha defensat que el Barça "no és una empresa, és un club". I ha volgut allunyar-se dels interessos polítics i empresarials.
Nervis, atacs i inquietud
Debatent sobre l'Espai Barça i sobre els avantatges i els canvis que esperen als socis en l'aspecte social, tots ells han estat reservats. Bones paraules i explicant els seus projectes amb totes les garanties que ofereixen. Partidaris tots ells de la introducció del vot electrònic (Freixa amb menys pressa), d'acord amb la reducció dels anys de mandat dels presidents i incentivant la capacitat de decisió dels socis.
Laporta, qui més serè s'ha mostrat, ha patit constantment les rèpliques i atacs de Font, qui ha demostrat agafar el paper més agressiu i també amb més necessitat d'explicar-se. Freixa, però, més cohibit i impressionat pels rivals, ha intervingut molt menys, i quan ho ha fet se l'ha vist moderat i conservador.
Toni Freixa mentre era entrevistat per ElNacional.cat / Sergi Alcàzar
No podien faltar les xifres i els papers, que Víctor Font, home d'empresa, ha exhibit. La inquietud i el to més elevat de l'empresari de Granollers ha contrastat amb les explicacions dels altres dos candidats. Laporta i Freixa han venut més discurs que números, que a més han tingut una enganxada parlant del passat.
Així doncs, si els haguéssim de situar sobre la gespa d'un terreny de joc, cada candidat ha tingut una funció diferent: Toni Freixa ha estat defensa central, sempre conservador, sense arriscar i fent alguna incursió a l'atac; Víctor Font ha estat un davanter centre pur, sempre agressiu i atacant constantment; i finalment Joan Laporta fent de migcampista organitzador, sentint-se còmode durant tot el partit i sabent repartir joc quan i com volia.
Imatge principal: Moment del primer debat a les eleccions del Barça / FC Barcelona