La cara i la creu, el yin i el yang o el que és el mateix... el Barça de Torí i el Barça de Vitòria. Els blaugrana han empatat contra l'Alabès (1-1) i es compliquen la vida a la Lliga en què en els últims quatre partits han sumat només 2 punts de 12.
La falsa il·lusió
Les sensacions que van generar els de Koeman a Itàlia van provocar una falsa il·lusió entre els culers. La velocitat, el control, la pressió i la superioritat que es va demostrar contra la Juventus auguraven un punt d'inflexió després de l'ensopegada al Clàssic.
La remodelació de l'estiu, encara que no ha estat completa (haurien d'haver marxat Busquets i Jordi Alba), va provocar que el Barça passés de tenir l'equip més veterà d'Europa al més jove. També el canvi d'entrenador manifestava un canvi de sistema. Els blaugrana van tocar fons a Lisboa, amb un joc avorrit i sense esperances, i Koeman va recuperar impressions d'una època gloriosa.
Sort té el Barça amb jugadors com Pedri, Ansu Fati, Dest i Trincao que donen un aire fresc. Ells mostren les ganes de menjar-se el món que els veterans, que ho han guanyat tot, no tenen. Ara mateix són el bri d'esperança al Barça que es veu immers en un canvi generacional i en un moment de crisi institucional.
Aquesta és la setmana en què Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva van presentar la seva dimissió i els jugadors es van voler reivindicar amb la seva marxa amb un partidàs, però les forces sembla que van durar un matx.
Pedri és diferent
Pedri va presentar la seva carta de presentació al Vell Continent i a Vitòria ha estat un revulsiu per capgirar el marcador. També Pjanic ha demostrat a Koeman que ha de ser titular per sobre de Busquets. Ah, i l'escàndol arbitral tampoc ha faltat un dia més demostrant que el VAR té un criteri diferent depenent de l'equip que estigui sobre la gespa.
En qualsevol cas, no hi ha queixes que valgui. Koeman i els seus s'han de posar el partit contra la Juve i veure'l repetidament. Només recuperant aquell estil, els blaugrana podran aspirar a guanyar algun títol.