Avui ha començat, un any més, la gran cita anual del ciclisme. I ho ha fet de la manera més emotiva. El Tour de França ha obert una edició número 111 que ve amb moltes novetats i amb grans sorpreses des del primer dia. La primera etapa ja ens ha portat dues situacions inèdites. Per primer cop, el Tour ha sortit des d’Itàlia, amb Florència com a ciutat privilegiada. I, quatre hores després de l’inici, els ciclistes han trepitjat per primer cop en la història el país de San Marino. A més, el primer dia ha acabat com ningú s’esperava. Romain Bardet, qui ha anunciat que es retira del ciclisme aquest mes de juliol, ha aconseguit la seva quarta victòria d’etapa. Un final ideal per una etapa inaugural que no ha decebut a ningú.

Com ja és costum en les darreres edicions de les grans voltes, els primers 206 km d’aquest Tour han estat en un terreny molt complicat per als ciclistes. Fins a 7 ports de muntanya han hagut de pujar el primer dia. Cap d’ells de gran entitat, però, al cap i a la fi, en són 7. Des de ben d’hora han començat els atacs dels més valents i, a 184 km del final, ja s’havia consolidat una escapada de 7 ciclistes entre els quals hi havia el basc Ion Izaguirre. El gran grup, però, els ha tingut controlats en tot moment, sense deixar-los més de 5 minuts d’avantatge.

Un ritme infernal des de l'inici

La calor d’Itàlia, l’exigent terreny i el gran ritme de l’etapa ha fet que els esprínters comencessin a tenir problemes des de ben d’hora. El britànic Mark Cavendish, qui buscarà trencar el rècord d’Eddie Merckx de victòries totals al Tour, s’ha desenganxat del pilot a 158 km del final i ha hagut de treballar molt per arribar dins del límit de temps a la línia de meta. Per davant, Izaguirre passava primer per tots els ports de muntanya, lluitant per aconseguir el mallot de punts vermells. La seva aventura, però, no ha acabat amb premi. 

L’encadenat de 4 ports de camí a la meta ha deixat el gran grup en menys de 50 ciclistes i sense cap esprínter pur, i l’escapada s’ha reduït a només 3 ciclistes. En aquest moment, un moviment inesperat. Romain Bardet ha atacat per darrere i ha començat a obrir un forat interessant. Per davant, el seu company d’equip Frank van den Broek s’ha despenjat per ajudar-lo en la persecució. A 43 km han arribat a davant de tot i s’han posat a tirar a un ritme frenètic fins a despenjar els seus rivals. Els dos ciclistes del DSM han començat l’última pujada del dia amb 2 minuts de marge sobre el pilot i 32 km per davant, un avantatge que semblava insuficient. 

Van den Broek, un gregari de primera classe

El seu ritme, però, era d’escàndol. Dos ciclistes sols, amb tota la fatiga de la jornada, mantenien la distància després de coronar. L’últim descens no ha estat gaire bo, i els grans equips pensaven tenir controlada l’etapa. El que no comptaven era amb l'estat pletòric de Van den Broek, que s’ha guanyat el sou de tot l’any en els darrers 15 km. En un terreny com el de l’arribada d’avui, un grup gran té molta més facilitat que un sol ciclista, però l’holandès s’ho ha deixat tot sobre la bicicleta per portar el seu líder a la victòria. 

A 3 km de la meta es veia venir el final més cruel. Els agafarien dins de l’últim quilòmetre, destrossant tota la feina del jove corredor i trencant les il·lusions d’un Bardet que sempre ha tingut mala sort en aquesta cursa. Però les forces també han fallat per darrere, i els DSM han esclatat d’emoció en travessar la línia de meta en primera i segona posició. Van den Broek ha regalat una anhelada victòria al seu company d’equip, que tornarà a vestir el mallot groc un últim cop abans de dir adeu a l’esport de la seva vida.