L'abraçada que il·lustra aquesta notícia parla per si sola. Com resa la dita, la felicitat és doble si és compartida, i això hauran pensat el qatarià Mutaz Essa Barshim i l'italià Gianmarco Tamberi, els dos guanyadors dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 en el salt d'alçada.

Barshim i Tamberi salten 2.37m i comparteixen l'or

Qatarià i italià han compartit l'esglaó més alt del podi després d'aconseguir, conjuntament, la medalla d'or olímpica de salt d'alçada amb una marca de 2,37 sense un sol error anterior, abans de fallar els dos en el 2,39. Amb la mateixa marca que ells, però amb un salt nul en 2,19, la primera alçada que intentava, el bielorús Maksim Nedasekau ha hagut d'acontentar-se amb la medalla de bronze.

Barshim ha tornat a donar una exhibició de plasticitat / EFE

Amb sengles medalles de plata a Londres 2012 i Rio 2016, Barshim, el millor saltador d'alçada des dels temps del cubà Javier Sotomayor, amb 11 salts per sobre dels 2,40 metres des de 2013, buscava a Tòquio, amb 30 anys, el seu primer or després d'haver estat dues vegades campió del món.

El qatarià, segon en la llista de tots els temps amb 2,43, havia superat la ruptura de lligaments al turmell que va patir el 2 de juliol de 2018 al Memorial Gyulai de Szekesfehervar (Hongria), quan va estar a punt de batre el rècord mundial amb el llistó, que va fregar lleugerament en el seu primer intent, situat en 2,46.

Tamberi i Barshim, en l'encaixada de mans prèvia a la gran abraçada / EFE

Els dos atletes, campions després de superar lesions molt greus

En la seva tercera temptativa contra el rècord va patir la lesió que el va tenir gairebé un any inactiu, però va tornar a temps per proclamar-se campió mundial a la seva terra (Doha 2019).

Aquest any només havia competit quatre vegades però ha aconseguit estar a punt en el moment precís, per compartir els màxims honors amb un altre de "ressuscitat" després d'una greu lesió, Gianmarco Tamberi. L'italià es va perdre els Jocs de Rio per una greu lesió de lligaments i es va guardar l'escaiola durant cinc anys i avui, després de proclamar-se campió olímpic, l'ha mostrat al món com a senyal de redempció.

Tamberi celebra eufòric juntament amb l'escaiola que el va acompanyar durant tants mesos / EFE

No hi ha pogut haver un final millor per a dos atletes incansables i acostumats a lluitar a contracorrent. Després d'un concurs magistral, el jutge els ha donat l'oportunitat de protagonitzar un moment de fraternitat històric en uns Jocs Olímpics, i, per descomptat, ambdós han accedit.

"Si no saltem, l'or és per als dos?"

El jutge s'ha apropat a ambdós i ha pronunciat el següent: "Podeu continuar saltant per desempatar", al que el qatarià ha contestat: "Si no, l'or és per als dos?". El jutge ha assentit, Barshim i Tamberi s'han mirat, han somrigut, i no ha fet falta pronunciar una paraula. S'han fos en una abraçada que prodigava eufòria i emoció a parts iguals.

En aquell moment no ho sabien. En aquell instant ells celebraven que després de molts obstacles eren campions olímpics, però estaven protagonitzant també una imatge que ja és història dels Jocs Olímpics. L'esperit olímpic, resumit en una abraçada.

 

Imatge principal: Barshim i Tamberi s'abracen després d'acordar compartir la medalla d'or / EFE