El Barça de Josep Maria Bartomeu s'ha convertit en el joc de l'oca, de crisi en crisi i tira perquè li toca. Després d'un 2020 nefast, a banda de la crisi generada pel coronavirus, les esquerdes fan témer la zona noble del transatlàntic blaugrana: el polèmic acomiadament d'Ernesto Valverde, l'afer Abidal-Messi, el BarçaGate, les mocadorades al Camp Nou, les filtracions contra jugadors, la divisió dins interna... i ara la dimissió de sis directius.
Alguna cosa ha canviat a can Barça. Després d'uns anys en què el futbol ha anat aguantant la qüestionable gestió esportiva de Bartomeu, finalment s'ha topat amb un iceberg difícil d'esquivar. Econòmicament el rumb ha estat solvent, amb previsions d'ingressos de rècord i exercicis tancats amb beneficis, però fa un mes i mig es va saber que des del club s'han invertit diners dels socis —sense la seva aprovació— per presumptament difamar rivals, jugadors, exjugadors i empresaris, amb la finalitat de millorar la imatge pública de Bartomeu.
Amb el soci enrabiat, l'aigua ja es filtra; i la directiva que incomprensiblement seguia surant, s'enfonsa.
EuropaPress
Un any preelectoral de supervivència
Bartomeu ha volgut fer un nou cop de timó, l'enèsim, i ha rebut un cop dur que significa l'inici de la precampanya electoral, tot i que ja fa un temps que va començar. Un any (si no és abans) per arribar a unes noves eleccions i sense Bartomeu a les llistes. El màxim mandatari culer encara no té definit qui serà el candidat continuista perquè ha perdut l'última basa d'Emili Rousaud i també l'opció de Maria Teixidor.
La roba bruta es renta a casa, però sembla que al Barça s'amaga sota la catifa, el detergent és l'equivocat i moltes vegades desapareix sense que Bartomeu en sigui conscient. Amb Bartomeu entestat en acabar el seu mandat, una junta plena de pedaços (i esperant noves tiretes) i la plantilla del primer equip masculí de futbol plantant-li cara, sembla que ens espera un any complicat.
EFE
Que vagin escalfant bé a la banda Víctor Font, Agustí Benedito, Emili Rousaud i qui sap si Joan Laporta, o fins i tot Sandro Rosell, a l'espera d'algun tapat que encara està analitzant el panorama. Entri o no la pilota, la precampanya electoral ja és aquí. Comença el compte enrere per al canvi de president al Camp Nou.