El Barça de futbol sala va aixecar aquest diumenge la tercera Champions League de la història de la secció. Ho va fer després de superar ElPozo Múrcia al Palau Blaugrana —completament buit— gràcies a dues dianes de Ferrao i Jesús Aicardo. A la graderia, una de les poques persones que van poder gaudir de la final en directe va ser Josep Maria Bartomeu. Deprimit i discret, el president blaugrana observava la pista amb el desig de guanyar i, probablement, amb la sensació que el títol de l'equip d'Andreu Plaza seria l'últim que viuria com a màxim responsable del club.
Després del partit, Bartomeu va voler treure pit dels èxits de la secció. "Una Champions és una Champions i cal celebrar-la amb tots els culers. Aquesta junta directiva ha fet una aposta molt forta per la secció i per la Champions. En són 3 en 10 anys. És un esforç esportiu i de recursos, estem d'enhorabona", va dir.
Sergio Lozano, capità del Barça de futbol sala / EFE
Si bé és cert que els anteriors títols continentals van arribar els anys 2012 i 2014, sota el seu mandat i el de Sandro Rosell, el president actual ignora —o omet deliberadament— que va ser Joan Laporta qui va decidir impulsar la secció de futbol sala de manera definitiva. L'advocat català, ara candidat pels pròxims comicis, és qui va apostar per figures com l'entrenador Marc Carmona o el crac internacional Javi Rodríguez per tal de professionalitzar un equip que va passar de la Divisió d'Honor a la Champions en poques temporades.
Sigui com sigui, el triomf dels d'Andreu Plaza va ser un petit oasis en plena tempesta institucional. Després de comprovar que les butlletes de 'Més que una moció' són vàlides, i per molt que el seu cap de serveis jurídics busqui entrebancs on no n'hi ha, Bartomeu haurà de prendre una decisió clau: dimitir i marxar per la porta del darrere o agafar-se amb força a la cadira i afrontar un vot de censura històric que el pot sentenciar.