Algun dia havia de tornar la crisi al Barça. No es poden amagar les vergonyes sota la catifa eternament. I després d'una setmana clau, han tornat els tremolors al Camp Nou. La crisi esportiva, amb l'afer Abidal, les males sensacions de joc i resultats, afegides a la mala planificació i la crisi digital, obliguen a enfocar la mirada cap a la presidència.

Josep Maria Bartomeu esperava amagar el cap sota l'ala i esperar que els bons resultats sobre la gespa i Leo Messi acabessin de solucionar els seus problemes. Però la piloteta no ha entrat i el Barça ha quedat completament destapat. Les vergonyes han aflorat i Bartomeu torna a estar assenyalat després que el desastre reaparegués empatant a Nàpols i perdent al Santiago Bernabéu contra el Reial Madrid.

EFE

La setmana clau a nivell esportiu havia deixat la crisi existent en el club en un segon pla. Però un cop passada l'efervescència competitiva, el riu ha tornat ha tornat al seu estat natural. I la crisi digital és ben present.

S'està investigant la presumpta difamació contractada pel Barça per afavorir Bartomeu, i els culers encara esperen. Tothom estava pendent d'una reunió la setmana passada perquè es decidís el futur més immediat del club, el possible avançament electoral, alguna possible dimissió, o fins i tot el pas al costat del president. Però al·legant que hi havia dos partits clau en una setmana que es presentava decisiva, es va ajornar la reunió de la junta directiva. I ara, després de no saber encarrilar els vuitens de final de la Champions i de perdre contra l'etern rival i, de retruc, cedir el liderat, toca seure i prendre decisions importants.

EFE

Torna a ressonar la crisi a can Barça. Hi haurà reunió o Bartomeu tornarà a donar un temps per reflexionar? Sembla que es donen més temps al·legant que l'auditoria va per llarg. De la crisi institucional s'ha passat a l'esportiva i ja no hi ha qui mantingui el club dempeus. Potser fa falta que per veure la realitat el Barça acabi eliminat de la Champions i sense opcions de lluitar per la Lliga. Esperem no anar massa tard.