El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, s'asseurà al banc dels acusats per un delicte d'estafa i corrupció entre particulars després que l'Audiència Nacional hagi confirmat el seu processament per irregularitats en el fitxatge de Neymar Jr.

En una interlocutòria, la secció quarta de la sala penal rebutja el recurs de la defensa de Bartomeu contra el seu processament, a l'entendre que hi ha indicis que cometés aquest delicte perquè els acords del 2011 entre el Barça i Neymar per fitxar-lo des del Santos van alterar "el lliure mercat de fitxatges de futbolistes, en impedir que el jugador entrés al mercat conforme a les regles de la lliure competència".

La participació de Bartomeu en aquesta operació va ser "nítida", diu la sala, perquè ostentava en aquell moment la vicepresidència del Barcelona i tenia "responsabilitats directives en l'àmbit esportiu" al mateix nivell que l'aleshores president, Sandro Rosell, "participant tots dos" en els contractes suposadament fraudulents del 2011 per negociar el traspàs, que es va produir finalment el 2014.

Ni Bartomeu ni Rosell, també processat, van informar d'aquests acords a la junta directiva del Barça, ni al Santos ni al fons d'inversió brasiler DIS, que és l'impulsor de la querella i va quedar perjudicat per l'operació perquè tenia en aquell moment el 40% dels drets federatius de Neymar i no va rebre els diners que havia d'haver cobrat.

En aquesta causa també estan processats el mateix Neymar i el FC Barcelona com persona jurídica, a més de la mare del jugador, Nadine Gonçalves, l'empresa familiar N&N i el Santos.

L'Audiència Nacional recorda que el fitxatge es va pactar amb Neymar i amb l'empresa familiar N&N (que tenia al 50% amb els seus pares i ostentava els drets econòmics de Neymar) en dos contractes de novembre i desembre del 2011, que, sota la simulació d'altres conceptes, en realitat perseguien tancar el traspàs el 2014, quan Neymar ja tindria la condició d'agent lliure i no estaria subjecte als drets de DIS.

Així, van acordar el fitxatge per 40 milions d'euros en un contracte i en un altre un "préstec" fictici de 10 milions més a N&N, que en realitat, diu l'interlocutòria, corresponia a "un pagament parcial de la transferència del jugador".

Per això, la sala ratifica que hi ha indicis d'un delicte de corrupció entre particulars perquè el Santos desconeixia l'acord, ja que ni Neymar ni el Barcelona li ho van comunicar i la mercantil DIS "tampoc va conèixer el traspàs pactat".

D'aquesta manera, es va infringir l'article 18.3 del reglament sobre l'estatut i les transferència de jugadors de la FIFA, que impedeix a un futbolista "negociar amb un altre club el seu traspàs excepte quan li quedin, com a mínim, 6 mesos de contracte", quan Neymar estava vinculat al Santos fins a mitjans del 2013.

En el seu recurs, Bartomeu va al·legar la seva absència de participació en els fets perquè la seva imputació es basa només en els càrrecs que tenia al club en el moment dels fets, una "responsabilitat objectiva" que per a la defensa no és suficient però que la sala sí troba indicativa de delicte.

En qualsevol cas, l'Audiència Nacional dictamina que aquestes qüestions s'hauran de debatre ja en el judici, ja que contra aquesta decisió no és possible cap recurs. El de Bartomeu era l'últim recurs per resoldre dels processats en aquest cas, per la qual cosa ara el jutge podrà obrir judici oral.

El jutge instructor del cas, José de la Mata, el va arxivar al juliol del 2016 en no veure delicte, però el va haver de reobrir per ordre de la sala penal, després de la qual cosa la Fiscalia va fer la seva petició de penes: 2 anys de presó i 10 milions d'euros de multa per al jugador, 5 anys per a l'expresident del Barça Sandro Rosell, 2 anys de presó per al pare de Neymar i un any per a la seva mare.

El fiscal de l'Audiència Nacional José Perals va demanar en el seu escrit d'acusació l'arxiu de la causa per al president del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, si bé DIS li demana 5 anys de presó.