Sandro Rosell segurament mai no va pensar que donaria la mà a Joan Laporta quan va ser elegit el president amb més vots del barcelonisme. I menys quan va plantejar l'acció de responsabilitat civil sobre la junta sortint.

Llavors es podia haver escrit un article suggerint a Rosell que oblidés aquests comptes i que recordés que quan Laporta era candidat i el va captar per a la seva campanya, i eren amics, es va passar molt temps parlant que "aixecaria totes les catifes" de l'etapa presidencial de Joan Gaspart i d'Enric Reyna. I, al final, en Jan no va aixecar cap catifa. Potser, en aquell moment, Laporta va pensar en la pau social del club, i no en la transparència de l'entitat.

Odi i revengisme

Des que Rosell, impulsat per l'Assemblea de Compromissaris, va empènyer aquesta acció cap als jutjats, els directius sortints es van sentir traïts, maltractats, ferits i, en conseqüència, van patir una situació que no esperaven i desconeixien. I des d'aleshores s'ha escoltat repetides vegades, de les seves boques i de les d'alguns periodistes, que el que va portar Rosell a obrir aquesta via judicial contra excompanys de junta no va ser cap altre sentiment que el de l'odi i el de l'afany de revengisme.

Mai, en canvi, no s'ha escoltat de les mateixes veus i plomes que el que pretenia era fer transparents uns comptes que els seus auditors no van veure clars. Simplement coincidien a assegurar que era rancor i malvolença.

Quan Josep Maria Bartomeu va arribar a la presidència, el primer que va fer va ser oferir la seva mà als directius enjudiciats. Va anunciar públicament el seu propòsit que aquesta acció de responsabilitat no esquitxaria les seves economies. Els directius que van acceptar un pacte judicial segur que eren els que més patien. Els que no van acceptar el pacte segur que tenien clar que tard o d'hora trobarien una interpretació que els serviria de recompensa per gratificar la seva dignitat.

Oferta de pau social

Fa uns dies, Bartomeu, que va guanyar les últimes eleccions a Laporta clarament, en veure la sentència final de l'Audiència, va arribar a un consens amb la seva junta per no recórrer al Suprem. I va dir que per ell i la seva directiva l'assumpte de l'acció de responsabilitat –que afortunadament amb prou feines ha incidit en l'èxit esportiu de l'equip, ni en l'absència de públic en el Camp Nou– quedava liquidat. Tota una oferta de pau.

Per això la pregunta: què passaria si Laporta dona la seva mà a la invitació de liquidar el cas? Què passaria si en lloc de presentar una moció de censura o de demanar la dimissió de l'actual junta, elegida democràticament per a un període de sis anys, decideix també tancar aquest cas?

Champions, Lliga i Copa

Els laportistes han guanyat la seva Champions veient com un jutge manté en presó sense fiança Sandro Rosell. Més triomf que aquest per a tots els seus seguidors, impossible.

Segons la seva interpretació, han conquerit la Lliga en veure com l'Audiència els donava la raó en el cas de l'acció de responsabilitat civil.

I són a la final de la seva Copa particular veient com Bartomeu està citat en altres dos casos judicials. La revenja és majúscula. Què més es pot demanar?

Entaular noves accions judicials només portaria a la interpretació que al laportisme també el mou el mateix que va acusar Rosell: odi i rancor, venjança i revenja.

Pensar en el Barça

Amb un acte conciliador, probablement, Joan Laporta obtindria més adeptes a la seva campanya per la recuperació de la presidència del Barça, que treballant justament en el contrari. I el més important és que seria el començament de la pacificació del club, de la unitat del barcelonisme, d'acabar amb el ridícul que està fent el Barça com a institució, especialment en la seva part dirigent. De la unitat, cosa que en aquest moment fa falta també al catalanisme en general. Pensar en el Barça, no en el benefici personal, va dir sàviament un dia l'exdirectiu Evarist Murtra.