El mercat de fitxatges previ a la temporada 2020/21 passarà a la història del futbol per la seva particularitat. La pandèmia del coronavirus ha condicionat les operacions de gairebé tots els clubs del món i només aquells que tenen un estat al darrere han estat capaços de seguir gastant diners sense por a les conseqüències. Ara bé, haver d'autoimposar-se restriccions és una cosa, i una altra de ben diferent és fer el ridícul sense pal·liatius. I és clar: si hi ha una directiva especialitzada a fer el ridícul, aquesta és la de Josep Maria Bartomeu.
El mateix president que va prometre una revolució després del 2-8, avui mira la seva plantilla i només hi veu una cara nova: Sergiño Dest. Pedri, Francisco Trincao i Miralem Pjanic van firmar quan la terrible desfeta contra el Bayern encara no s'havia produït, molt abans que Ronald Koeman aterrés al Camp Nou. Per sort, sembla que el tècnic holandès compta amb ells, però l'única realitat és que el nou entrenador del Barça no aconseguirà cap de les seves peticions: ni Eric Garcia, ni Memphis Depay, ni Georginio Wijnaldum.
El primer fitxatge frustrat de l'últim dia de mercat va ser Depay, i és que la seva arribada estava condicionada al fet que Ousmane Dembélé acceptés una cessió al Manchester United. Que serveixi de mostra de la força que té el club ara mateix: si el segon futbolista més car de la història de l'entitat no vol marxar cedit (cedit!), el Barça no té prou crèdit per afrontar un traspàs barat —en el context del futbol actual— com el del davanter holandès, per qui el Lió només demanava uns 25 milions d'euros.
Depay / Europa Press
Si el cas Depay els sembla lamentable, esperin-se a conèixer el d'Eric. El Barça, conscient que el jugador acaba contracte l'estiu vinent i que ja ha comunicat al City que vol venir, força un traspàs a la baixa. Fins aquí tot correcte. El problema són els serrells. A última hora de la nit el club blaugrana ofereix 18 milions entre fixos i variables, però els anglesos, que ja han cobert la posició amb nous fitxatges, són intransigents: en demanen 20 i aquí mor la negociació.
Dit d'una altra manera: Koeman haurà d'afrontar la temporada —o almenys el primer tram del curs— amb només tres centrals, Gerard Piqué, Clement Lenglet i Ronald Araujo, i és que a Samuel Umtiti no se'l pot tenir en compte a causa del seu estat físic. I tot plegat per només 2 milions de diferència. En un club que des de fa dues temporades pressuposta ingressos superiors als 1.000 milions d'euros, la xifra que acaba separant el central del Camp Nou és la mateixa que el Barça paga a qualsevol intermediari per portar brasilers al filial.
Els ridículs acaben aquí? Doncs no, òbviament no. Mentre el Barça negociava per Eric, Jean-Clair Todibo feia les maletes en direcció a Lisboa. Després de passar-se setmanes filtrant que s'havien rebut ofertes superiors als 15 milions d'euros pel francès, el club blaugrana el va acabar cedint a canvi de 2 tristos milions al Benfica. Molt dolent ha de ser l'ex del Toulouse perquè no es quedi a fer de quart central, sobretot tenint en compte que l'operació amb els portuguesos no reportarà cap benefici econòmic immediat al Barça. La famosa opció de compra establerta en l'operació no és obligatòria en cap cas.
La traca final, això sí, va ser la venda de Rafinha al PSG. 'Venda' o 'regal', l'etiqueta la posen vostès. Per tal de no haver de pagar-li la fitxa durant tota la temporada, el Barça el va enviar al Parc dels Prínceps a canvi de 3 milions en variables. Repetim: 3 milions en variables per un futbolista que només té 27 anys i que el curs passat va ser un dels millors migcampistes de la Lliga. Repetim: al PSG, el club de Neymar, de Marco Verratti, de les burles, de les denúncies creuades, de la supèrbia del nou ric.
Rafa Alcántara se suma a la nòmina de futbolistes regalats que conformen Luis Suárez, Ivan Rakitic i Arturo Vidal. Entre tots ells, el Barça guanyarà poc menys de 10 milions d'euros en variables. Bartomeu demostra que no té pla esportiu, que l'única prioritat era rebaixar la massa salarial i, de passada, que tampoc li queda dignitat.