Any 2011. En plena efervescència del Barça de Pep Guardiola, de futbol d'alts quirats, títols i glòria eterna, comença a treure el cap en el juvenil blaugrana un jugador cridat a ser una gran estrella. El seu nom és Gerard Deulofeu i el té tot per afegir-se a Leo Messi, Xavi, Iniesta i companyia en un Barça de somni. L'extrem, de 17 anys, té una qualitat amb la pilota als peus inusual, per la qual cosa no tarda a arribar al filial, amb Luis Enrique a la banqueta, i després amb Eusebio, amb qui no va mantenir una bona relació.

11 anys després, Deulofeu juga en l'Udinese, on després d'un gran esforç i de temps a l'ombra ha aconseguit ser un líder. És per això que el seu nom s'ha vinculat al Reial Madrid, la qual cosa ha provocat que hagi realitzat unes declaracions tan polèmiques com sorprenents. "Ja vaig dir que no m'agradaria tornar al Barça. Si m'anomena el Madrid, com diràs que no. Seria una gran opció", ha afirmat el de Riudarenes en una entrevista al diari Marca, en la qual ha afegit que no tanca les portes al somni de jugar el Mundial, amb Luis Enrique, el tècnic que li va fer debutar al Barça B. "Estic en el millor moment de la meva carrera. El canvi que he donat quant a professionalitat per preparar els partits de la millor manera possible ha estat fonamental. Em cuido al mil·límetre perquè soc un boig del descans, de l'alimentació i de la preparació física. La selecció és el màxim. És una de les raons per les quals jugo a futbol. Ara bé, soc realista i fa temps que no vaig a cap convocatòria. No perdo l'esperança, però sé que hi ha molta competència".

Gerard Deulofeu Watford Europa Press
Gerard Deulofeu, en la seva etapa com a jugador del Watford Foto: Europa Press

Deulofeu, un encaix impossible en el Barça

La temporada 2013/14 havia de ser la primera de Deulofeu al primer equip del Barça, però en una plantilla plena d'estrelles consagrades, a l'extrem no li va quedar més remei que anar-se cedit, a l'Everton, iniciant un periple pel futbol europeu que el va portar a jugar també al Sevilla i el Milan. Deulofeu va madurar en aquell temps, va millorar en el seu joc, per la qual cosa l'estiu del 2017 va tenir la gran oportunitat, la que portava temps esperant. El Barça el va recuperar i li va donar fitxa del primer equip. Desgraciadament, l'experiència va ser un desastre. En el primer tram de la temporada, l'extrem només va jugar 17 partits, gairebé tots com a suplent, el que va provocar que al mercat d'hivern el de Riudarenes tornés a sortir, traspassat al Watford.

"La veritat és que el Barça no em fa cap pena, de fet, ara mateix em dona igual", va afirmar a l'estiu del 2020, quan el Barça travessava una crisi terrible. "A Barcelona fa anys que no tenen paciència amb el planter. Si els dones temps, aprenen l'estil del primer equip. Jugadors hi ha, que molts hem sortit d'allà, però no paciència. Ara hi haurà canvis, però porten anys de retard", va afegir.

Deulofeu, estrella de l'Udinese

Al Watford, per fi, Gerard Deulofeu va trobar l'entorn necessari per créixer. Es va centrar en el futbol, en la seva preparació física, el que el va portar a acumular 70 partits en dues temporades i mitja. A l'estiu del 2020, l'Udinese, club vinculat al Watford a través de la família Pozzo, va pagar 17 milions d'euros pel jugador català.

La temporada passada, Deulofeu va marcar 13 gols en 35 partits, i en l'actual, en la que ha passat de ser extrem a mitjapunta, és la gran estrella d'un Udinese que està situat en la tercera posició de la classificació, a un punt dels líders, el Nàpols i l'Atalanta. "Hi ha molts extrems de qualitat, amb condicions increïbles, però no n'hi ha tants que sàpiguen jugar per dins. És la meva posició ideal i és on m'he de moure per fer mal. M'agrada sortir a buscar espais, crear, ser vertical...". Paraula de Deulofeu.