Carlos Alcaraz ha tornat a escriure una pàgina daurada dintre dels llibres de la seva ja memorable carrera. Perquè amb només 21 anys, ha conquerit el seu segon Wimbledon, revalidant el títol que va conquerir l'any passat, també contra Novak Djokovic. En aquella ocasió, Alcaraz va haver d'aguantar una veritable odissea per enderrocar el serbi, però enguany només ha necessitat tres sets (6-2, 6-2 i 7-6). Una victòria plàcida que confirma al tennista murcià com el rei actual de la gespa. A més, amb aquest trofeu suma el seu quart Grand Slam (Wimbledon X2, Roland Garros i US Open), batent així una infinitat de rècords de precocitats. El seu sostre és incalculable i només el temps dictarà si s'acaba asseient a la taula de Djokovic, Nadal i Federer. De moment, ja es pot confirmar que Alcaraz és el tennista més en forma dels darrers anys.
Carlos Alcaraz mana des del primer segon
Carlos Alcaraz ha saltat al terreny de joc de la pista central de l'All England Club amb un únic objectiu: imprimir un ritme alt i posar la por al cos d'un Novak Djokovic que arribava al duel amb menys ritme competitiu, a causa de la recent lesió al genoll que ha patit. I el pla del murcià ha sortit a la perfecció. En el primer joc del duel, que ha durat més de 10 minuts amb una sèrie de rallys espectaculars, Alcaraz ja ha pogut esgarrapar un break que era una tota declaració d'intencions. Perquè el primer set ha estat un veritable passeig per a ell.
El resultat final ha estat de 6-2, amb una duració de només 41 minuts, un fet insòlit si tenim en compte que davant tenia el tennista més llorejat de la història. I és que Djokovic estava sent totalment opacat per l'energia d'Alcaraz. Unes sensacions que s'han confirmat en la segona mànega, que ha tornat a ser un recital del murcià. El serbi ha forçat més la maquinària, arriscant des del servei i intentat cops guanyadors amb més regularitat, però això no ha estat suficient per fer titubejar el vigent campió de Wimbledon.
Djokovic intenta agafar ales, però Carlos Alcaraz es manté intractable
Davant aquest escenari, Novak Djokovic només podia apel·lar a l'èpica si volia conquerir el seu vuitè Wimbledon. Poques vegades ho ha tingut tan difícil, però si algú podia ser capaç d'allargar la final i lluitar per la victòria era ell. Per aquest motiu, la graderia de l'All England Club cada cop es mostrava més del seu costat, intentant encoratjar-lo per tenir un espectacle més igualat.
Tanmateix, malgrat haver-ho lluitat fins al final, sense mai tirar la tovallola, en aquesta ocasió, el miracle no ha arribat. I aquesta falta de reacció ha estat més mèrit de Carlos Alcaraz que demèrit del 24 vegades campió de Grand Slam. El tennista natural de El Palmar ha exhibit una maduresa increïble per no descentrar-se del duel i lluitar cada pilota com si fos l'últim. El nivell físic actual d'Alcaraz és enorme i això li estava permetent ofuscar un Djokovic que s'estava desesperant. Poques vegades s'ha vist així a l'actual número dos del món, que ha acabat derrotat en només tres sets, sense quasi posar oposició. És cert que al darrer set ha trobat més cops guanyadors, amb una tímida resposta, però Alcaraz ha apagat el foc al tie break. Amb tot, una final curta que ha servit per confirmar el domini d'Alcaraz a la gespa anglesa.