El 22 de desembre del 2009 va ser un dia històric. Johan Cruyff s'estrenava com a seleccionador de Catalunya al Camp Nou, en un partit contra l'Argentina que dirigia Diego Armando Maradona. Dos dels millors jugadors de tots els temps, i amb passat blaugrana, cara a cara. I Cruyff va guanyar, per 4-2, amb un espectacular futbol que va donar la volta al món.
Maradona, sancionat per la FIFA
El partit, malgrat ser amistós, va arribar carregat d'al·licients. En primer lloc, per veure Johan Cruyff de nou en una banqueta. I en segon, per copsar el moment d'una Argentina alleujada, ja que poc abans havia estat a punt de quedar eliminada del mundial de Sud-àfrica. De fet, Maradona va haver de seguir el partit des de la graderia del Camp Nou, en estar sancionat per la FIFA per unes recordades paraules. "Tengo memoria. Al que no creía, a los que no creyeron, con perdón de las damas, que la chupen y que la sigan chupando. Yo soy blanco o negro, gris no voy a ser en mi vid".
Curiosament, aquella nit l'entrenador albiceleste va ser Héctor Enrique, l''assistent' del gol del segle de Maradona al Mundial 86.
Maradona, en la seva etapa com a seleccionador d'Argentina / EFE
Catalunya balla l'Argentina
Amb un futbol vistós i ofensiu, la Catalunya de Cruyff va ballar l'Argentina de Maradona, que malgrat no poder disposar de Messi, acabat d'aterrar a Barcelona procedent del mundial de clubs en el qual el Barça de Guardiola va completar el sextet, va jugar amb estrelles |com Gago, Pastore, Higuaín, Di Maria o Lavezzi. Cruyff, per la seva part, va apostar pel següent onze: Valdés, Bruno, Puyol, Capdevila, Oleguer; Xavi, Piqué, Busquets; Bojan, Verdú i Sergio García.
Des d'un primer moment, Catalunya va ser superior a una Argentina que només generava perill amb urpades aïllades.
Puyol, lluitant una pilota amb Lavezzi, en l'històric Catalunya-Argentina del 2009 / EFE
Poc abans del descans, Sergio García va obrir la llauna, i a l'inici del segon temps Bojan va fer el segon. Pastore va retallar les distàncies, però poc després Sergio González, de penal, va tornar a posar l'Argentina contra les cordes.
Di Maria va posar de nou l'albiceleste en el duel després d'un error de Sergio García, i quan més atacava l'Argentina per aconseguir l'empat, Hurtado va sentenciar definitivament un partit per a la història, el dia en què Cruyff i Maradona es van veure les cares, encara que fos des de la banqueta.