Els Jocs Olímpics de Rio ja són una realitat. Els primers que se celebren a Llatinoamèrica han aixecat el teló al mític Estadi de Maracaná. Amb un compte enrere, música local -himne inclòs-, focs d'artifici i 4.800 persones involucrades en la cerimònia, els Jocs de Rio s'han presentat al món. Gairebé 80.000 persones han omplert l'Estadi per presenciar el tret de sortida a la cita olímpica. Una inauguació amb poca representació política, ja que només una trentena de caps d'Estat han assistit a la llotja.

Els gairebé 11.000 atletes que fins el dia 21 d’agost competiran a Brasil, han desfilat dins de Maracaná en el dia més emotiu dels Jocs. Un moment especial de la cerimònia és el que s'ha viscut quan l’equip de refugiats ha caminat amb la bandera olímpica, just abans del país organitzador. El públic s'ha posat en peu i l'ha rebut amb una llarga i sonora ovació. Per primera vegada a la història dels Jocs, deu refugiats competiran en un mateix equip, sota les sigles angleses ROA (Refugee Olympic Team).

Una cerimònia orgullosa

El cineasta local Fernando Meirelles ha estat l’encarregat de la direcció artística d’una cerimònia que ha suposat un homenatge a la cultura brasilera i que tenia l'objectiu de posar en relleu les virtuts del país. Amb els colors vius i el paper preponderant de la natura, s'ha pretés enviar un missatge de conscienciació social i preservació del medi ambient. Rio és el centre del món i els organitzadors han volgut beneficiar-se de l’altaveu que això suposa.

El director de cerimònies, Leonardo Caetano ha volgut transmetre una “reinterpretació del país”, tal i com va explicar en una entrevista prèvia a la televisió anglesa BBC. La temàtica ha recorregut els capítols que van marcar el tarannà del país en els seus inicis fins les costums i tradicions més arrelades, com el Carnaval i el ball, que han tingut un paper destacat a la pista. Tot això, barrejat amb la creativitat i l’habilitat dels brasilers per fer més amb menys. 

L'encesa del peveter

El gran símbol de l’olimpisme no és tan grandiloqüent com en les últimes edicions; de forma circular i amb estructures que s'interrelacionen entre sí. Finalment no ha estat la llegenda del futbol Pelé l'últim portador de la torxa olímpica per problemes de salut.

Tot i que durant la cerimònia diversos mitjans van apuntar a l'extennista Gustavo Kuerten com l'encarregat d'encendre el peveter olímpic, l'honor va recaure en les espatlles de Vanderlei de Lima. L'exatleta ha estat qui ha fet descansar la flama en un peveter que romandrà encès durant els pròxims 16 dies, fins el 21 d'agost, quan finalitzin els Jocs Olímpics.