Quan vostè passi pel Camp Nou no deixi de fer-hi un gest de reverència. Aquest camp ha passat a la categoria de mite del futbol. És més que una catedral. És més que un temple. És el monument del futbol per excel·lència. I senti's orgullós, com ho ha estat el seu Barça la nit del 8 de març, una nit inoblidable, única, memorable, exquisida, tremenda, plena de passió, per recordar tota la vida. Ha estat la nit de l'esperança fins a l'últim minut, de la fe, de creure en una de remuntada històrica, única en la competició europea més important.

Només aquest Barça podia aconseguir el que tan sols estava preparat per als déus d'aquest esport, el que no havia estat capaç de fer cap altre, ni el Reial Madrid de Di Stéfano, ni el Milan de Sacchi, ni l'Ajax de Cruyff. Ningú. Però aquest Barça sí que n'ha estat capaç. Per caràcter, per agressivitat, per convicció, per jerarquia.

Neymar, el que més hi ha cregut

Quan passi pel Camp Nou aquesta nit, demà, demà passat, i cada dia continuï cridant gol, he continuat veient el centre de Neymar, líder de la reacció, el futbolista que ha jugat dos partits en un i el que més fe ha tingut en la victòria, i la rematada fabulosa d'un Sergi Roberto que ha passat a ser un heroi, com Iniesta a Stamford Bridge, com Koeman a Wembley.

El Camp Nou ha passat de l'alegria al desencant. I del silenci, des que Cavani ha aigualit la festa amb un gol que obligava el Barcelona a marcar-ne tres més en mitja hora (3-1), al deliri, a viure una gesta, a la proesa més gran que ha experimentat la Champions, a sentir que el cor augmentava les pulsacions a un ritme frenètic, que li saltessin les llàgrimes d'alegria, a riure d'orella a orella, a no voler marxar del camp. Ni vostè, ni ningú, havia vist mai el que el Barça ha aconseguit aquesta nit del 8 de març.

Un crit de l'ànima

Continuï cridant "Barça, Barça" i allò de "oh, le, le, oh, la, la, ser del Barça és el millor que hi ha". Continuï recordant l'abraçada de Luis Enrique amb Messi, el golàs de Neymar per al 4-1. Recordi que al minut 62 el Barça estava eliminat, a fora dels quarts de final de la Champions per primera vegada en les últimes deu temporades, i que entre el minut 88, a dos de l'expulsió d'Europa, i el 95 ha marcat dos gols salvadors, dos gols perquè el Camp Nou esclatés en un sol crit que sortia de l'ànima, perquè els jugadors, cos tècnic i aficionats s'abracessin al terreny de joc com si tinguessin ganes de quedar-se tota la nit al camp sagrat.

Quan passi pel Camp Nou cridi "campions, campions" perquè el triomf d'ahir a la nit, al qual molts crítics diran que va tenir l'ajuda arbitral, no té res a envejar als que aconsegueix el Madrid en l'últim minut o que va aconseguir el mateix "dream team" en l'última jornada de la lliga espanyola.

La mare que els va parir.