Després de superar al Real Madrid al Camp Nou i d’estar més a prop de guanyar la Lliga, el cas Negreira és una pedra a la sabata per a la directiva del FC Barcelona. ElNacional.cat ha tingut accés al sumari d’aquesta investigació que comença Hisenda, i que l’abril del 2022 envia un informe a la Fiscalia de Barcelona, en el qual indica que poden haver-hi “conductes il·lícites” de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira per haver cobrat uns 7,5 milions d’euros del Barça entre el 2011 al 2018 per realitzar uns suposats informes per “no ser perjudicat” pels àrbitres. I la setmana passada, la Fiscalia va presentar una denúncia que va recaure al jutjat d’instrucció 1 de Barcelona.  Què més se'n sap? Quines acusacions hi ha? Hi ha interessos contra el Barça?

Per ara, la magistrada Sílvia López Mejía, que està de reforç en el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, ha acceptat la denúncia de la Fiscalia contra els expresidents del Barça Sandro Rosell i Bartomeu Muñoz, els exdirectius  del club Òscar Grau i Albert Soler i al mateix FC Barcelona, com a persona jurídica, i a l’excap dels àrbitres José María Enríquez Negreira pels delictes de corrupció en els negocis, en la seva modalitat de frau esportiu, un altre d'administració deslleial i un tercer de falsedat en document mercantil.  També ha admès la querella presentada per l’àrbitre Xavier Estrada, però només contra Enríquez Negreira i la mercantil Nilsad, i no al seu fill. Estrada és part com a acusació popular amb una fiança de 3.000 euros.  A més, ha admès la Lliga Nacional de Futbol Professional com a acusació particular.

Què diu Hisenda dels pagaments i dels àrbitres?

La majoria de mitjans de comunicació s’ha fet ressò de les conclusions de l’informe de l’Agència Tributària que, després d’analitzar les empreses Dasnil 95 i Nilsad d’Enríquez Negreira, i d’interrogar-lo, sosté que “no consta cap prova que es pogués influir en els resultats” en referència als partits del Barça. Això no obstant, precisa que, com no s’explica prou clarament l’acord verbal de l’exvicepresent de la CTA amb directius del Barça “podria encobrir serveis il·lícits”. En concret, Hisenda afirma que “no hi ha justificació documental” en els pagaments investigats dels anys 2016 al 2018. Enríquez Negreira declara a Hisenda que va cobrar del Barça perquè “tot fos neutral”. Inspecció comprova tres pagaments: 532.728 euros el 2016, 541.752 euros el 2017 i 318.200 euros el 2018. I els pagaments s’acaben el juny de 2018 ,quan Enríquez Negreira deixa el càrrec.

Què declara Enríquez Negreira a Hisenda?

L’interrogatori d’Enríquez Negreira  a Hisenda s’ha interpretat i  s'ha assegurat que el Barça va transmetre a Enríquez Negreira que se sentia afectat pels àrbitres. No és del tot correcte, ja que ell diu que és una “hipòtesi seva”. En concret, segons l’informe d’Hisenda, Enríquez Negreira, quan se li pregunta “quin servei” feia Dasnil al Barça, respon: “Anar a veure els partits (personalment o a través de companys exàrbitres) i estar informat del perquè s’havien pres decisions. El FC Barcelona considerava que es perjudicava l’equip i s’afavoria altres equips (això és una hipòtesi personal, ningú m’ho ha dit directament).  La meva obligació era donar la meva opinió sobre els partits quant a l’arbitratge i als jugadors. Assessorament tècnic. El que volia el FC Barcelona era assegurar-se que no es prenien decisions en contra del Barça, que tot fos neutral.” Quan la Fiscalia va demanar interrogar a Enríquez Negreira, ell va acollir-se a no declarar i el seu advocat va presentar un informe sobre el seu deteriorat estat de salut mental.

On van anar els diners del Barça?

En l’informe, Hisenda afirma que dels comptes d’Enríquez Negreira es van treure en efectiu uns 550.000 euros, i per tant, sospita que van ser per fer uns pagaments. Ho feien la seva secretària i un exàrbitre amic, el qual assegura que  Enríquez Negreira portava un ritme de vida molt alt.  Hi ha la hipòtesi que aquest funcionament demostra que hi ha pagaments a tercers, que podrien ser àrbitres o fins i tot directius o persones vinculades al Barça. Res està provat. I és el que s’intentarà aclarir ara.

Quin és el paper de la Lliga?

La Lliga Nacional de Futbol Professional s’ha personat com a acusació particular i la magistrada de Barcelona l’ha admès. El que més sobta és que el president de Lliga, Javier Tebas, ha aportat a la causa del cas Negreira tot de documentació de l’anomenat cas Soule, en el qual un jutge de l’Audiència Nacional investiga pagaments de la Real Federación Española de Futbol (RFEF), durant la presidència d’Àngel María Villar.  Recentment, el magistrat Alejandro Abascal, titular del jutjat central d’instrucció 1 de l’Audiència Nacional, ha demanat que s’investiguin pagament de la RFEF a Javier Enríquez, fill d’Enríquez Negreira, que també té una empresa d’assessorament esportiu i també va fer assessorament al Barça. Així, el cas Negreira, per ara, s'ha farcit de documentació del cas Soule, amb factures i documentació comissada a casa de l’exdirectiu del Barça Josep Contreras Arjona, mort el Nadal de 2022. La intenció de la Lliga és imputar al fill de Negreira i arrossegar la causa a Madrid, a l’Audiència Nacional? Tècnicament i judicialment, seria la manera. L'aportació d'aquest material ha provocat que certa premsa espanyola barregi informació, i asseguri que la Federació Catalana de Futbol va contractar Enríquez Negreira, quan en realitat va ser al seu fill.

Per què no està investigat el fill de Negreira?

Javier Enríquez també va ser investigat per Hisenda. Va explicar que també va ser contractat pel Barça per fer informes d’assessorament entre els anys 2016 al 2019. El seu contracte era el directiu de Barça Josep Contreras, el qual va dir-li -segons la seva versió- que per evitar  vincular el seu cognom amb el del seu pare, llavors vicepresident de la CTA, millor que li facturés a través de la seva empresa, on també cobrava una comissió. És a dir, Enríquez enviava les factures de la seva empresa, Soccercam,  a la de Contreras,  Tresep. En aquest cas, Hisenda dona per creïbles els treballs perquè Enríquez va aportar més de 600 informes. Però pare i fill desconeixien que treballaven  al mateix temps pel Barça?  La Fiscalia ha descartat, de moment, imputar Javier Enríquez, el qual podria ser citat com a testimoni. I clau.

En un d’aquests informes, s’escriu sobre l’àrbitre Jesús Gil Manzano i que “cal cuidar la relació del club"  amb ell.

S’han fet informes del Real Madrid?

En el  sumari, consta un full anònim trobat en el registre de casa de Josep Contreras, titulat “Treballs a realitzar”, en els quals s’indica: “Vídeo del Barça (dels seus jugadors) respecte a les decisions de l’àrbitre, perquè l’àrbitre no sigui contrari al Barça”. En un dels punts s’hi afegeix: “Seguiment de decisions arbitrals a l’equip rival R.M.” Tothom ha interpretat que fa referència al Real Madrid. És més, s’han trobat factures de Javier Enríquez per haver analitzat partits del club madrileny, com d'altres equips que s'enfrontaven amb el Barça.

Per què la Fiscalia General de l’Estat fa el canvi de fiscals?

La Fiscalia General de l’Estat (FGE)  té una estructura jeràrquica, és a dir, que tots els fiscals han d’obeir les ordres del seu superior, i en cas d’una opinió jurídica contrària, la poden fer constar en un escrit, tal com permet el reglament del Ministeri Fscal. La denúncia presentada per la fiscal de Barcelona contra el Barça i els seus directius va ser visada, com tots els escrits, pel seu superior. I un cop presentada va sobtar que la FGE anunciés que la derivava a la Fiscalia Anticorrupció, que a Barcelona té quatre fiscals delegats. És una maniobra també per dur-se el cas Negreira a Madrid? No hi ha cap resposta.

Per ara, la magistrada de Barcelona ha decidit no citar a declarar cap investigat ni testimoni fins que la Guàrdia Civil elabori un informe, on intenti aclarir “els motius” d’aquests pagaments i el "destí" d'aquests diners.