La polèmica està servida als Jocs de París. La retirada de la boxejadora italiana Angela Carini del combat que l’enfrontava a l’algeriana Imane Khelif en la categoria de boxa -66 kg i que només va necessitar un cop de puny per intimidar la seva rival, ha avivat el debat entorn de la decisió del Comitè Olímpic Internacional (COI) de deixar participar a aquesta esportista i a la taiwanesa Lin Yu-ting, que suposadament tenen cromosomes XY com els homes (les dones tenen dos cromosomes X) i que, per aquest motiu, van ser desqualificades del Mundial per l’Associació Internacional de Boxa (IBA). El COI ha sortit en defensa de Khelif, que s'identifica com a una dona intersexual, en un comunicat en què ha estat contundent: “Tots els esportistes que participen en el torneig de boxa compleixin amb les normes d’elegibilitat i d’inscripció de la competició, així com totes les normes mèdiques aplicables establertes per la Unitat de Boxa de París 2024 (PBU)".
S’obre la caixa dels trons
La retirada de la boxejadora italiana va destapar la caixa dels trons, amb dures crítiques des d'Itàlia en contra del COI per admetre Khelif en la competició olímpica i acusant la boxejadora algeriana de competir en el torneig femení com a transsexual. També ha provocat les queixes d’altres boxejadores, que es queixen de competir en inferioritat de condicions i, fins i tot, que això posa en perill la seva integritat física. Però el COI qualifica “d’abús” els atacs contra les dues boxejadores. "Hem vist reportatges amb informació falsa relativa a dues boxejadores que estan competint a París. Aquestes dues atletes han estat competint durant anys en tornejos oficials" afirma en el seu comunicat, on destaca que “totes les persones tenen dret a practicar esport sense discriminació. Com en competicions prèvies de boxa, l’edat i el gènere dels esportistes són els determinats pel seu passaport. Totes les regles s’han aplicat al llarg de més de 2.000 combats en el període de classificació olímpica”, celebrats durant la classificació, inclosos els Jocs Europeus del 2023, els Asiàtics, els Panamericans, els del Pacífic, el classificatori africà a Dakar i dos més mundials disputats a Busto Arsizio (Itàlia) i Bangkok el 2024.
L'enfrontament amb la IBA
L’origen de la polèmica s'ha de buscar en l’enfrontament entre el COI i l’Associació Internacional de Boxa (IBA), que el 2023 va ser expulsada de l’organització olímpica, i que va ser qui va desqualificar a Khelif i Yu-Ting del Mundial que se celebrava a Nova Delhi perquè cap de les dues boxejadores van superar les proves de gènere. La IBA té una reglamentació en qüestions de gènere diferents de les del COI, que és qui organitza el torneig olímpic. Segons l’organisme que presideix Thomas Bach, la Unitat de Boxa de París 2024 (PBU) va adoptar les regles de la boxa de Tòquio 2020 com a base per desenvolupar les seves regulacions per a París 2024. “Aquestes regles de Tòquio 2020 es van basar en les regles posteriors a Rio 2016, que estaven vigents abans de la suspensió de la Federació Internacional de Boxa per part del COI el 2019 i la posterior retirada del seu reconeixement el 2023”, indiquen en el comunicat.
El COI creu que l’atac contra aquestes atletes es basa en la seva desqualificació del Mundial par part de la IBA. L'agressió actual contra aquestes dues atletes es basa completament en aquesta decisió arbitrària, que va ser presa sense cap procediment adequat, especialment considerant que aquests atletes havien estat competint en competicions d'alt nivell durant molts anys”, asseguren. “Cap al final dels Campionats Mundials de la IBA el 2023, van ser desqualificades sobtadament sense un procés adequat", afegeixen al comunicat el COI i París 2024. El COI, a més, manifesta que "les regles d'elegibilitat no s'han de canviar durant la competència en curs i qualsevol canvi de regles ha de seguir processos apropiats i s'ha de basar en evidència científica".
Requisit per mantenir la boxa olímpica
"El COI va retirar el reconeixement de la IBA el 2023, després de la suspensió el 2019. La retirada del reconeixement va ser confirmada pel Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS)", recorda el màxim organisme de l'olimpisme, que afegeix que "ha deixat clar que necessita que les Federacions Nacionals de Boxa arribin a un consens al voltant d'una nova Federació Internacional, perquè la boxa s'inclogui en el programa esportiu dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028.