Es veuen venir núvols que anuncien tempesta. Els pagaments realitzats pel Barça entre 2016 i 2018 a l'empresa DASNIL 95 SL, el propietari dels quals és José María Enríquez Negreira, exàrbitre internacional i exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, ha aixecat una enorme polseguera. Segons la informació publicada pel programa Què t'hi jugues!, de la Cadena Ser, Enríquez Negreira duia a terme una tasca d'assessorament, un seguit d'informes sobre la manera d'arbitrar de cada col·legiat. En tres temporades, Enríquez Negreira va cobrar 1,4 milions d'euros. A més, Josep Maria Bartomeu, expresident del Barça, no només ha reconegut aquests pagaments, que van acabar en el 2018 en la política de retallades duta a terme per l'entitat, sinó que va afirmar, segons la Cadena Ser, que s'emportaven realitzant des del 2003.
El cas, que neix d'una inspecció d'Hisenda i que es troba a la Fiscalia, obre multitud d'incògnites, començant sobre què el pot succeir el Barça. Pèrdua de títols? Pèrdua de punts a la Lliga? Descens administratiu de categoria? Sent clarament discutible si l'esmentada pràctica era o no èticament correcta, ja que Enríquez Negreira era en aquell període el vicepresident del CTA, l'important és discernir si el fet és o no il·legal.
La pèrdua de categoria, molt difícil
Segons l'article 14 del Real Decreto sobre Disciplina Deportiva (1591/1992), "es consideren molt greus les actuacions dirigides a predeterminar, mitjançant preu, intimidació o simples acords el resultat d'una prova o competició". En aquest cas, hi hauria risc de descens administratiu. El cert, tanmateix, és que sembla molt improbable que es pugui demostrar que els pagaments fossin dirigits a alterar el resultat dels partits, amb l'afegit que el Barça no va guanyar una de les 3 Lligues disputades en aquell període i que, sense anar més lluny, hi va haver partits en els quals va ser clarament perjudicat, com el Betis-Barça, en el qual no es va concedir un gol quan la pilota havia entrat clarament, o el Vila-real-Barça, en el qual l'àrbitre obvi unes mans de Bruno molt clares a xut de Leo Messi.
A més, la investigació s'està portant per la via penal, la qual cosa en aquests moments impedeix que es puguin dur a terme procediments administratius. Un altre punt que juga a favor del Barça és que, en aplicació de la llei de 1995, les infraccions considerades com a greus prescriuen als 3 anys des de l'últim pagament, del qual ja han passat pràcticament 5 anys.
Testimonis sobre el lliurament dels informes
Amb la via administrativa aparentment tancada, hi ha què veure que conseqüències per al Barça hi podria haver per la via penal. En l'apartat 4 de l'article 286 bis, sobre "conductes que tinguin per finalitat predeterminar o alterar de manera deliberada i fraudulenta el resultat d'una prova, partit o competició esportiva d'especial rellevància econòmica o esportiva", els implicats es podrien enfrontar a penes d'entre sis mesos i cinc anys de presó.
Un altre càstig que podria rebre el Barça, en el cas que es demostrés que els pagaments no buscaven assessorament, sinó incidir en la competició, seria la pèrdua de punts a la Lliga actual, com li ha passat recentment a la Juventus. Segons informa aquest dijous el diari El País, dos testimonis haurien declarat que l'empresa d'Enríquez Negreira "lliurava un sobre a les oficines del club cada vegada que el FC Barcelona jugava un partit de Lliga o de Copa del Rei. El sobre contenia un informe escrit i un vídeo en DVD en els quals s'analitzava el perfil i el comportament sobre el terreny de joc de l'àrbitre que anava a dirigir el pròxim partit. El material era traslladat al cos tècnic, que decidia si li resultava d'utilitat per afrontar el duel." En cas de ser així, quedaria descartat el delicte de corrupció entre particulars, ja que l'assessorament hauria existit. Un altre tema és si era una pràctica èticament correcta, però aquest ja seria un altre debat, i de conseqüències molt menys dràstiques per al Barça.