Un estudi del Clínic-IDIBAPS i la Universitat de Barcelona (UB) publicat a la revista Lancet Neurology ha constat un augment "significatiu" dels cops al cap en futbolistes, que podria provocar que pateixin més malalties neurodegeneratives en el futur. L'estudi s'ha fet a partir de l'anàlisi de 120 vídeos de partits de quatre mundials de futbol dels darrers 50 anys —el d'Alemanya del 1974, el d'Itàlia del 1990, el d'Alemanya del 2006 i el de Qatar del 2022— i ha detectat una major freqüència en els impactes al cap en el futbol actual i indica que això "pot suggerir" que la incidència de malalties neurodegeneratives s'incrementarà en els jugadors professionals. Segons l'estudi, en 10 anys de carrera els futbolistes tenen un 50% de probabilitat de patir una commoció cerebral, i per això defensa que cal implementar mesures preventives per "minimitzar" els riscos.
Commocions cerebrals
A través del visionament dels partits, els investigadors han registrat 4.478 cops en el mundial del 1974 i del 1990, mentre que la xifra s'enfila fins als 5.355 cops el 2006 i 2022. Han crescut tant les col·lisions entre jugadors, entre els quals s'inclouen els cops de colze al cap, així com els cops de cap reiterats contra la pilota. En un 33 % de les col·lisions analitzades es va requerir atenció mèdica i, en 5 ocasions, els jugadors van haver de retirar-se del camp; tots els casos van ser entre el 2006 i el 2022. El cap del grup de recerca de neurofisiologia clínica de l'IDIBAPS, Àlex Iranzo, ha atribuït aquest augment al fet que l'esport s'ha tornat "més competitiu, físic i agressiu", alhora que pot haver augmentat el joc aeri. El doctor ha explicat que, quan hi ha commocions cerebrals reiterades, "moren cèl·lules i s'acumulen proteïnes nocives, com la beta amiloide", que és fonamental en el desenvolupament de malalties com l'Alzheimer.
Segons l'estudi, els jugadors professionals de futbol es donen aproximadament uns 2.000 cops de cap en una carrera de 20 anys. Així doncs, en 10 anys de professió tenen un 50% de probabilitat de tenir una commoció cerebral a causa d'un sol cop de cap. Els investigadors han treballat segons estudis anteriors que apuntaven a una major incidència de diferents malalties neurodegeneratives entre els jugadors professionals de futbol, com l'Alzheimer, el Parkinson, l'ELA i els trastorns de la fase REM, i conclouen que aquests problemes neurològics podrien estar associats amb l'exposició repetitiva a impactes al cap, tant en partits com entrenaments.
A Espanya no s'han fet estudis epidemiològics que quantifiquin la incidència de malalties neurodegeneratives en futbolistes professionals en comparació de la població general, en canvi, a altres països com Escòcia sí. Un estudi del 2019, va estimar que un 3 % dels exfutbolistes d'aquest país dels anys 60 havia desenvolupat malalties neurodegeneratives i una altra investigació sueca del 2023 ho va calcular en el 9% dels seus exjugadors.
Mesures preventives
El doctor Iranzo ha indicat que el 15% de les lesions dels futbolistes són al cap i els "impactes repetits" durant anys poden fer que es desenvolupi una malaltia neurodegenerativa. Tanmateix, ha advertit que no hi ha motius per ser "alarmistes" perquè al final les xifres indiquen que la majoria de futbolistes seguiran sense patir aquestes malalties. En aquest sentit, han proposat una sèrie de mesures preventives, com ara educar des dels inicis els jugadors en què hi hagi joc net, per almenys evitar els cops deliberats. El doctor també ha apuntat que en alguns països, com els Estats Units, el Regne Unit o Austràlia, els infants menors de 12 anys no poden jugar amb el cap. Entre les mesures, també ha plantejat que es podrien reduir el nombre de partits dels professionals, perquè així es minimitza el risc i la quantitat d'impactes.
Per la seva banda, Irina Martín-Izquierdo, graduada en Medicina per la UB, ha apuntat que els casos amb més cops als caps es donen a l'àrea, tant en davanters com en defenses, segons la jugada. Martín-Izquierdo també ha remarcat que l'estudi no pretén "ser alarmista", sinó conscienciar sobre el problema i indicar que es poden prendre mesures per "minimitzar" els riscos. En aquest sentit, Iranzo ha indicat que seria "anar massa lluny" extrapolar el risc als jugadors no professionals. "Seria massa atrevit a dir-ho ara mateix", ha subratllat.