Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Marc Bernal i Andrés Cuenca són els 4 grans referents de la Collita del 2007 de la Masia, una de les millors generacions de les categories inferiors del Barça dels últims anys. La gran sort del club blaugrana és que l'encomiable treball que es duu a terme en el seu futbol base mai deixa de fabricar grans perles. I des de fa temps es considera que la generació del 2008 no té res a envejar a la del 2007, una llista de grans joves talents en la qual destaquen Guille Fernández i Toni Fernández, dos jugadors que són cosins i que comparteixen una qualitat amb la pilota als peus espectacular, a més d'un caràcter competitiu impropi de xavals de només 16 anys.
Ambdós jugadors estan cridats a arribar molt alt, encara que d'entre els dos, al qui el Barça té en més consideració és a Guille Fernández, un autèntic prodigi que ja té dorsal del Barça Atlètic, ja que es creu que no tardarà a estar preparat per fer el salt al primer equip. Toni, per la seva part, es va convertir recentment en el jugador més jove en marcar un gol amb el filial blaugrana, amb una xilena espectacular contra l'Ourense. Només 4 minuts després, va ser el torn de Guille, que no es va quedar enrere amb un xut brillant.
De l'Espanyol al Barça
Nascut en Rubí el 16 de juny de 2008, Guille Fernández va iniciar la seva formació en les categories inferiors de l'Espanyol, al costat del seu cosí, Toni Fernández. La qualitat d'ambdós saltava a la vista, fins que en el 2015, durant un torneig celebrat a Cardedeu, David Sánchez, llavors tècnic del prebenjamí del Barça, va fer el pas i va proposar a l'entorn dels jugadors el seu fitxatge pel club blaugrana. En aquell moment, ambdós futbolistes van decidir seguir a l'Espanyol, encara que tot va canviar 2 anys després, en el 2017, quan va entrar en acció Dani Horcas, entrenador de l'aleví blaugrana, que va aconseguir convèncer el pare de Guille Fernández perquè acceptés canviar el blanc-i-blau pel blaugrana. I el premi va ser doble, ja que Guille va aterrar a la Masia al costat del seu cosí Toni.
Tal com li havia explicat Horcas al pare de Guille, l'entrenador va apostar pel jugador, li va donar molts minuts, i el migcampista va respondre creixent a una velocitat espectacular, mostrant una qualitat amb la pilota als peus i una visió de joc fora del normal. A tot això es va unir un creixement físic espectacular, per la qual cosa Guille Fernández es va anar convertint en un migcampista total que amb només 16 anys ja està a la rampa d'aterratge del primer equip.
Flick, molt pendent dels cosins Fernández
Malgrat que Guille és la joia de la corona, el seu cosí Toni no es queda enrere. No té la qualitat innata amb la pilota als peus de Guille, encara que es desenvolupa d'allò més bé en els extrems i fins i tot en la posició de fals 9. La seva virtut més gran és la interpretació del joc, a la qual cosa afegeix una capacitat per regatejar rivals espectacular i olfacte golejador. Toni, de fet, va ser un dels grans destacats de la gira del Barça pels Estats Units, en la qual va deixar molt bones impressions en el partit contra el Milan.
Ambdós jugadors tenen la gran sort de tenir un gran entorn, una família amb els peus al terra que controla l'alimentació i el descans d'ambdós futbolistes i que els guia perquè mantinguin els peus a terra, sobretot en els últims mesos, quan tant Guille com Toni es veuen a totes les travesses de futures grans estrelles del Barça.