El Barça ha oblidat els fantasmes d'un passat molt recent golejant el Vila-real (3-0) en set minuts de màgia a la primera part on la voracitat dels dos homes gol del Barça, Robert Lewandowski i Ansu Fati ha decidit el partit. A la segona part, amb el duel sentenciat, qui ha dictat sentència ha estat el Camp Nou, dividit en xiular o aplaudir alguns dels seus emblemes.
El Barça ha regalat massa espais als punyals del Vila-real
Els jugadors de Xavi Hernández necessitaven guanyar, però a més, fer-ho d'una forma convincent per a tothom. Per al mateix equip, per creure en allò que fan, però també de portes enfora, per intentar demostrar que la setmana negra a la Champions League i en el Clàssic ja forma part del passat, per molt mal que faci. I, atenent al marcador final, així ha estat.
No obstant, fins ben entrada la primera meitat, pocs podien esperar una golejada barcelonista. Perquè, si bé és cert que en els primers minuts Ansu Fati ja havia avisat de les seves males intencions envers el Vila-real, les transicions suposaven un mal de cap constant. Amb una defensa improvisada amb Marcos Alonso de central esquerrà, els espais entre el madrileny i Jordi Alba eren enormes i tant Danjuma com Nicolas Jackson rebien amb massa facilitat a l'esquena de la rereguarda blaugrana.
Dues obres d'art de Lewandowski obren el camí
Pel Barça, la banda més perillosa era la dreta, amb Ferran Torres i Gavi buscant-se i trobant-se amb facilitat. Però el primer gol ha acabat arribant pel perfil oposat. Pedri ha alimentat una de les poques arribades de Jordi Alba i Lewandowski ha convertit la passada del lateral en una obra d'art. Fart de fer gols al primer toc, el polonès ha decidit parar la pilota amb un toc d'esperó per deixar tota la defensa i el porter sense capacitat de reaccionar i marcar l'1-0.
El Submarí Groc, que arribava al Camp Nou amb tres gols encaixats com a equip més infranquejable del campionat, ha encaixat en 7 minuts els mateixos gols que en tota la temporada. Perquè el Barça ha olorat sang i Lewandowski ha clavat la segona queixalada al minut 36, cinc després de la primera. Si el primer gol l'ha creat en un espai reduït, al segon ha desfermat tota la seva potència per enviar un cacau al pal llarg de Rulli.
Ansu Fati i la seva relació d'amor amb el gol
I si es parla d'olfacte golejador i del Barça, Ansu Fati havia de dir la seva. En la segona titularitat del 10 blaugrana en lliga, ha tornat a demostrar que la seva relació amb el gol és difícilment millorable. Dos minuts després de la festa de Lewandowski, Ansu ha enviat la pilota al fons de la xarxa d'esperó després d'una gran jugada de Ferran Torres per enviar el partit al descans pràcticament sentenciat.
A la represa, el Barça ha intentat concedir menys oportunitats, però sense renunciar a la pressió avançada, que ha donat peu a algunes ocasions molt clares per eixamplar encara més la diferència. Però el partit, lògicament per dues bandes, ha baixat de ritme. El Barça ha neutralitzat amb molta facilitat un Vila-real rendit a l'evidència.
El Camp Nou, dividit pels seus capitans
Xavi ha intentat animar el final donant entrada a Dembélé i Raphinha per uns ovacionadíssims Lewandowski i Ansu Fati, a més de tornar a veure Bellerín després de sis partits, i els discutits Sergio Busquets i Gerard Piqué, que en un context molt còmode pel Barça no han estat massa exigits. No obstant, qui ha dictat sentència ha estat el Camp Nou. Cada pilota que tocaven els capitans era una lluita entre l'aficionat més crític i el que pensa més en la trajectòria que el moment actual.
I en això s'han convertit els últims minuts. Amb alguna ocasió molt clara de Raphinha com a anècdota, els xiulets i els aplaudiments s'han anat alternant en una golejada que deixa clar que, per molt necessària que fos, la ferida segueix oberta per un Barça que necessita moltes més victòries com aquesta.