El Reial Madrid ha tornat a demostrar en la victòria contra el Leipzig (2-0) que no li cal jugar un futbol brillant ni gaudir de moltes ocasions per guanyar partits. En un partit gris durant moltes fases, els dos golassos de Fede Valverde i Marco Asensio han donat els tres punts als blancs per seguir en la seva temporada perfecta, també a la Champions League.
Vendaval inicial sense premi pel Leipzig
Si alguna paraula pot utilitzar-se per definir l'estil del Leipzig aquesta és desacomplexat. Als alemanys els poden sortir millor o pitjor les coses, però el seu nucli de futbolistes, que han anat creixent junts, són molt dinàmics i garanteixen un futbol ofensiu i atractiu per l'espectador neutral. I més encara amb l'arribada de Marco Rose a la banqueta en el lloc d'un Domenico Tedesco crucificat després de dues golejades encaixant quatre gols per partit. Rose és clarament un continuista de la filosofia del club, i la coneix bé després d'haver passat per la banqueta del Salzburg, del mateix grup empresarial.
Així doncs, als de la Red Bull no els han atemorit els focus de l'estadi del campió d'Europa, i no ha fet falta esperar massa per veure les primeres envestides dels bous vermells, jugant de negre al temple blanc, en un contrast cromàtic i d'intensitat. Primer, l'omnipresent Christopher Nkunku s'ha quedat sol davant Courtois, però el porter belga ha respost amb una mà forta i complicada al seu xut ras. El Reial Madrid seguia sense fer acte de presència quan al minut 20, el xut amb l'interior de Forsberg sortia lleugerament desviat a l'esquerra d'un Courtois desesperat amb els seus companys.
Nkunku, omnipresent però tard
L'efímera reacció dels madridistes, personificada en un xut amb poca malícia de Camavinga ha estat poc menys que un miratge. Dos minuts després, Nkunku ha tornat a aparèixer a l'àrea contrària però la presència de Tchouaméni ha impedit que el seu compatriota pogués intimidar Courtois. Al mateix Nkunkiu li ha faltat un parell de números de peu per convertir en el 0-1 una passada molt bona de Timo Werner. Eren els últims compassos de la primera meitat, i quan s'acostava el minut 40, Luka Modric ha tingut la primera amb cert perill pels blancs, amb un xut llunyà que no ha dirigit entre els tres pals.
L'afició merengue esperava un inici de segon temps molt diferent al de la primera meitat, però ni molt menys. Seguia sent el Leipzig qui vivia gairebé instal·lat en camp contrari y el trident ofensiu dels blancs, avui format per Rodrygo, Vinícius i Fede Valverde, intentava estirar l'equip sense èxit. Ancelotti, des de la banqueta, no ho veia gens clar, i ha fet un moviment sorprenent. El primer en saltar al partit ha estat un Asensio que semblava defenestrat i que en l'últim partit va protagonitzar una empipada monumental quan va veure que no jugaria.
Fede Valverde surt al rescat del Reial Madrid
El balear no ha tingut l'influència que desitjava Ancelotti d'inici, però la seva presència a la banda dreta ha acabat resultant decisiva.Primer, Vinícius ha perdonat el gol al minut 70, i el mateix Asensio, en segona instància, s'ha precipitat amb una vaselina molt desviada. Després, el protagonisme absolut ha recaigut en Fede Valverde.
Perquè, aleshores, l'uruguaià ha endarrerit la seva posició al mig del camp, i amb camp per córrer, és letal. A 10 minuts pel final, i quan podien volar els primers punts de la temporada pels madridistes, l'únic que ha volat ha estat "El Pajarito" per recollir una asistència de Vinícius, i, després de retallar dins l'àrea amb tota la sang freda del món, acaronar la pilota amb l'esquerra per ensorrar el Leipzig i fer esclatar un Bernabéu que semblar gaudir més quan les victòries són injustes. Però si faltava una dosi de reivindicació, Asensio l'ha reclamat. Ha entrat xiulat, però ha acabat ovacionat després de sentenciar el partit amb un golàs a l'afegit per sentenciar el duel i, finalment, donar-li la raó a Ancelotti.