Vist des de fora, la vida d'un futbolista que ha estat internacional amb el seu país i ha brillat com a golejador de molts equips de la Primera Divisió espanyola pot semblar aparentment senzilla. Molts jugadors aprofiten la seva retirada per emprendre hoobys a què no podien dedicar temps en la seva etapa de futbolistes, entregar-se a tots aquells plaers que tenien prohibits com a professionals del futbol o simplement passar temps amb una família que han anat confeccionant al llarg dels últims anys d'una manera tranquil·la.

Cap d'aquests, tanmateix, és el cas de Darío Silva, davanter centre de nacionalitat uruguaiana que durant els set anys que va estar a Espanya va aconseguir anotar 48 gols amb l'Espanyol, el Màlaga i el Sevilla. Silva era un golejador incansable, amb una personalitat excèntrica, que pal·liava la seva falta de tècnica i habilitat amb la pilota amb un lliurament i una humilitat que el convertien en un veritable malson per als defensors rivals. Trets que ara, amb 50 anys i una muntanya de vivències a la seva esquena, continua portant com a bandera en la seva tasca de ser un dels scouters del Cadis del continent sud-americà.

El fatídic 2006, l'any que va canviar la seva vida

Però abans d'arribar a aquesta posició còmoda en la qual continua treballant del futbol, la cosa que sempre més li ha agradat a fer, Darío Silva ha hagut de tornar a néixer. I poques vegades es pot utilitzar aquesta frase d'una manera tan literal com en aquest cas, perquè l'any 2006, quan feia uns mesos que s'havia retirat del futbol després de la seva última etapa en el Portsmouth anglès, equip en el qual va decidir rescindir el seu contracte a mitja temporada a causa de la mort del seu pare, va tenir un impactant accident de cotxe que li va costar la cama. La hi van haver d'amputar i allà 'va néixer el nou Darío Silva'. Així explica el mateix Silva en una recent entrevista enmig digital Relevo com recorda aquell moment: "Avui dia penso quan m'aixeco: "Un altre dia més tinc de vida"

Ja allunyat definitivament dels terrenys de joc i amb una cama postissa que li permetia a Silva desenvolupar una vida normal, va començar la veritable retirada de Darío, dura com les que més, ja que com us he explicat en les primeres línies d'aquest article, no va viure uns anys posteriors a penjar les botes com els companys del seu gremi que, igual com ell, havien collit tantes campanyes en l'elit. La culpa de tot això: els representants. "Em van robar, es van emportar diners per tots costats, perquè sempre fan aquest tipus de coses i un no estava capacitat per portar l'economia", va afirmar Darío Silva en la mateixa entrevista citada anteriorment.

La nova vida de Darío Silva

En pràcticament menys d'un any, Darió Silva havia perdut el seu pare, s'havia retirat del futbol professional, havia perdut una cama a causa d'un brutal accident i havia d'afrontar la dura realitat d'adonar-se que la gran fortuna que havia collit com a futbolista no era tal per culpa de l'avarícia dels representants. Una situació gairebé insostenible per a la gran majoria de mortals, però no per a una personalitat tan valenta i humil com la del charrua.

"Per més diners que jo hagi tingut, la cama no me l'anaven a canviar, no m'anaven a posar una cama nova per tornar al futbol. Em van fer fallida i chao, la mentalitat ha de ser d'aquesta manera", explica el davanter uruguaià en l'entrevista a Relevo. Aquesta mentalitat tan humil li va permetre tornar als orígens sense massa dificultat i, després d'alternar negocis relacionats amb les curses de cavalls i els camps, una campanya de màrqueting en la qual es va fer passar per cambrer per cridar l'atenció de tots els mitjans i, així, reflotar la pizzeria d'un amic italià de l'Uruguai i una etapa en la qual va treballar al costat de Rene Ramos, el germà i representant de Sergio Ramos, Darío Silva és  l'exemple a seguir de 4 fills i exerceix com a scouter del Cadis, encara que no descarta iniciar una etapa simultània com a productor de música, la que seria l'enèsima aventura d'un home que, sempre amb un somriure a la cara, no es cansa de viure.