"Sí, sí, però Leo Messi no ha guanyat cap Mundial". Aquest ha estat en els últims anys el principal argument d'aquells que es negaven a acceptar un fet cada vegada més visible per la majoria, que Leo Messi s'havia convertit en el millor futbolista de tots els temps, superant Diego Armando Maradona i Pelé, els dos jugadors sobre els quals sempre giraven tots els debats, com si ja fos impossible que pogués aparèixer algun futbolista semblant a ells.
Era igual que fes 17 temporades que Leo Messi era el millor jugador del món, que hagués marcat pràcticament 700 gols i aixecat 27 títols a nivell de clubs i 7 Pilotes d'Or, èxits als quals va afegir amb l'Argentina el Mundial sub-20, la medalla d'or dels Jocs Olímpics i la Copa Amèrica. El Mundial com a únic argument, sempre el Mundial.
L'eterna espina del Mundial
I és que a Leo Messi sempre el van perseguir els seus pocs èxits amb l'Argentina. Amb el Barça ho guanyava tot i jugava de meravella, mentre que amb l'albiceleste acumulava fracassos. L'argument era fàcil de buscar i aquells que no el volien alçar als altars afirmaven que Messi era incapaç de liderar equips de mitjana qualitat, que li faltava caràcter de líder, com sí que va fer Maradona amb l'Argentina i el Nàpols. Al seu país natal, a més, va haver de veure com posaven en dubte el seu compromís, fins al punt que Leo Messi arribés a retirar-se de la selecció, el 2016, després de caure a la final de la Copa Amèrica contra Xile. "Pensant-ho molt al vestidor, crec que ja està per a mi la selecció, s'ha acabat. Ho he lluitat molt, ho he intentat moltes vegades, ser campió amb l'Argentina. He fet tot el possible. Em fa més mal que a ningú, però és evident que no és per a mi. Desitjava més que ningú un títol amb la selecció i lamentablement no s'ha donat", va afirmar llavors.
I és que Messi havia caigut dos anys abans a la final del Mundial del Brasil, contra Alemanya, un partit que ho podria haver canviat tot, que podria haver liquidat el debat molt abans. Messi va prendre un temps per reflexionar i va decidir acceptar el repte de tornar, en apreciar que el Mundial de Rússia podria ser la seva última oportunitat de guanyar el trofeu més preuat. I tampoc no es va donar, ja que a l'albiceleste va caure contra una França que acabaria sent la campiona.
De Maracaná a Lusail per tancar el debat
I va ser llavors quan l'Argentina va decidir apostar per Lionel Scaloni per al càrrec de seleccionador, una decisió que va generar moltes crítiques al país, però que acabaria sent clau. I és que el tècnic, des d'un primer moment, va apostar per construir una nova selecció amb Leo Messi com a gran i únic líder i en la qual tots els seus components tenien clars els seus rols. Seria la clau de l'èxit. L'Argentina va anar construint un nucli dur nou, sempre amb Messi com a líder, que va aconseguir el seu primer gran objectiu en Maracaná, allà on havia perdut la final del Mundial del 2014, amb la victòria contra el Brasil a la final de la Copa Amèrica.
Leo Messi s'havia tret l'espina d'haver aconseguit un títol gran amb la selecció de l'Argentina. Semblava que el cercle s'havia tancat, ja que pocs, molt pocs, podien imaginar que en el Mundial de Qatar del 2022, amb 35 anys, Messi podria liderar aquell equip a aixecar el trofeu. L'argument preferit pels que es negaven a admetre que Messi era el millor de tots els temps semblava que serviria per a tota l'eternitat. Però els déus del futbol li tenia preparat al 10 una última oportunitat que Messi no ha desaprofitat. "És simplement increïble. Sabia que Déu em donaria la Copa, n'estava segur, ha estat una gran alegria per a nosaltres. Tenia aquest gran somni des de feia molt de temps, volia tancar la meva carrera amb la Copa del Món. No puc demanar res més que això”, ha afirmat Messi després de guanyar el Mundial. El debat s'ha acabat, encara que ara en comença un de nou i més proper a la realitat. És Messi el millor esportista de tots els temps?