El triomf del Barça al Santiago Bernabéu ha estat escrit a través de la defensa. Concretament, a peu dels noms de Balde, Marcos Alonso, Kounde i Araujo. Sense Lewandowski, Pedri i Dembélé, els blaugrana arribaven al primer assalt de les semifinals de la Copa del Rei amb pocs arguments ofensius. Amb aquest context, Xavi ha apostat per col·locar Ferran de '9' i Raphinha en el sector dret. I el resultat ha estat bastant pobre, ja que els culers han generat poques ocasions de gol. Ara bé, el conjunt barceloní ha sabut serrar les dents des del minut un per dibuixar una victòria impulsada a través de l'hermetisme defensiu, l'argument que més victòries està donant a Xavi en aquesta temporada.
Ronald Araujo, la 'Kryptonita' de Vinícius i el líder del mur blaugrana
Així i tot, el Barça també ha tingut una baixa important avui en defensa, la de Christensen. Però a diferència de les citades anteriorment, la del danès no s'ha notat tant. Perquè tot i que l'exjugador del Chelsea estava sent un complement perfecte per Kounde i Araujo, els encarregats d'alternar-se la posició de lateral i central del sector dret de la rereguarda blaugrana, el Barça ha deixat el Reial Madrid sense cap xut a porteria. I ho ha fet, com ve sent habitual en els darrers Clàssics, amb Araujo de lateral dret, per convertir-se, de nou, en la 'Kryptonita' de Vinícius .
L'uruguaià, tal com va passar en la darrera Supercopa d'Espanya en la qual el Barça es va coronar imposant-se de forma clara al Madrid, ha abandonat l'eix de la defensa per liderar l'equip des del lateral, amb la clara missió d'aturar el '20' blanc. El resultat, un nou triomf del defensor culer. I és que els duels Araujo - Vinícius ja comencen a ser un clàssic dels Clàssics, que en els darrers episodis sempre està tenint el 'charrua' com a guanyador.
Kounde es refà i Marcos Alonso es consagra com a central
D'altra banda, aquest partit ha servit per donar impuls a un Jules Kounde que travessava uns partits bastant fluixos. Davant aquesta situació, van néixer les primeres crítiques sobre el seu fitxatge, però el central parisenc s'ha refet en el millor escenari possible i ha espantat els fantasmes de Manchester i Almeria. Al seu costat, hi havia un actor secundari que no ha fallat en el seu paper: Marcos Alonso, a qui ja se li està posant cara de jugador de grans escenaris.
Sobri i tenaç, l'espanyol s'ha emparellat en diverses ocasions amb Karim Benzema, i ha sortit sempre guanyador. Així doncs, només falta per comentar el cas d'Alejandro Balde, que sota les ordres de Xavi ha passat de ser un lateral purament ofensiu a un corrector que permet al Barça tenir un jugador que ocupi la banda esquerra sencera. En definitiva, el Barça s'ha endut una victòria diferent respecte a la de la Supercopa, però igual o més d'important; fonamentada a partir d'una defensa que està agafant un rumb històric. A vegades, una bona defensa és el millor atac possible.