"L'objectiu d'Espanya és estar a la final el 6 d'octubre", explicava Fede Vidal després de tancar una excel·lent fase de grups al Mundial de Futbol Sala. Tanmateix, la selecció espanyola, que havia dominat de cap a peus tots els duels del màxim torneig intercontinental, ha posat punt final a la seva participació de forma prematura després de caure sorprenentment a vuitens contra Veneçuela (1-2). La selecció vinotinto va saltar a la pista amb una intensitat que va desbordar a la Roja i va oferir a l'espectador una final anticipada on els petits detalls van decantar la balança a favor dels veneçolans. D'aquesta forma, Espanya, que tampoc no va tenir el dia més encertat, fa les maletes més aviat de l'esperat per abandonar-ne un Uzbekistan que prometien conquerir amb el seu futbol al 40x20.

Veneçuela va jugar com si no tingués res a perdre...

Arribava l'hora de la veritat per a la selecció espanyola de futbol sala. Després d'una fase de grups que va vorejar la perfecció, el combinat de Fede Vidal s'enfrontava a Veneçuela en una primera prova sense xarxa de seguretat sobre la qual recolzar-se en cas d'error. Tanmateix, lluny de mostrar la confiança que podien haver guanyat als primers duels, la Roja estava tenallada, superada i desbordada per una selecció vinotinto que no tenia res a perdre. Els veneçolans, que van sortir a menjar-se el parquet de la pista, van arrasar en intensitat a Tomaz, Adolfo, Mellado i Raúl Campos. Tan sols Jesús Herrero semblava endollat quan salvava Espanya del primer gol fins i tot en dues ocasions gràcies a dues intervencions magistrals.

De fet, ni tres minuts no havien passat quan Viamonte posava a prova al porter madrileny en un mà a mà que salvava el d'Inter Movistar. Espanya dominava la possessió, sí, però no generava ocasions de perill. La defensa veneçolana es feia forta i creixia amb el pas dels minuts: lluitava cada pilota com si li fos la vida en cada acció i desbordava els jugadors espanyols amb una intensitat impossible de contrarestar. Els de Vidal la van tenir a pilota parada en botes de Gordillo, que va poder obrir la llauna. Tanmateix, la seva pilota es va estavellar al pal i el de Palma Futsal no va tornar a trepitjar la pista.

La vinotinto no tenia res a perdre i utilitzaven totes les armes a favor seu. Les sensacions dins del 40x20 apuntaven cap a la mateixa direcció: la porteria d'Herrero. I així va ser. Al cap de 13 minuts de partit, José Villalobos enviava una pilota llarga de porteria a porteria a la qual provaria de sortir Jesús Herrero. Tanmateix, el porter espanyol es trobava el cos de Briceño pel mig i veia com la pilota llançada pel porter veneçolà es colava dins dels seus tres pals. Els espanyols demanaven la revisió del VAR per l'acció en la qual Briceño podia haver-li fet "el llit" al porter espanyol, però ni Ran An ni Hiroyuki Kobayashi no es van retractar de la seva decisió inicial. Gol per a Veneçuela i li tocaria remar-ne contra vent i marea a una Espanya que va poder anar-se'n 0-2 al descans després que Carreño errés un mà a mà.

...y va vèncer una Espanya que només esperava guanyar

La vinotinto es va reforçar i va poder fins i tot sentenciar la Roja a la primera meitat, però va perdonar. I això es paga car en escenaris com aquests: amb el reinici del partit, Cortès, després d'una gran jugada, servia una pilota filtrada perquè Raúl Gómez posés les taules al marcador. Semblava per un moment que els Fede Vidal es recuperaven de la bufetada inicial i fins i tot van gaudir d'algunes ocasions per avançar-se al marcador: Cortès i Raúl Gómez tornaven a ser protagonistes en una jugada que el futbolista d'Albacete perdonaria un gol cantat i, posteriorment, Adolfo va tenir una altra ocasió des de dins de l'àrea.

No s'acoquinaria Veneçuela, que es recolzava en un Briceño que baixava totes les pilotes que li plovien del cel i la va tenir a peus de Viamonte després d'un eslàlom que va poder decantar novament la balança a favor dels sud-americans. Començava una guerra de tu a tu en la que les dues seleccions van fer mèrits per emportar-se el partit. Tanmateix, en un duel tan ajustat, els detalls són els que marquen la diferència i, en aquest cas, el més detallista va ser Carlos Sanz. A 81 segons per al final del partit, el tanca del Jaén Paradís Interior empalmava un potent tret de volea que ajustava tant al pal que el VAR hauria de revisar si la pilota havia entrat.

La pilota havia traspassat la línia i el golàs de Veneçuela decidiria definitivament el partit a favor seu. Espanya, tirant més cor que cap, provaria de reaccionar a la recta final del duel jugant de cinc. Tanmateix, res no va poder fer davant de la fèrria defensa Veneçolana que va anar in crescendo al llarg del partit. Així doncs, la Roja s'acomiada de l'Uzbekistan de manera sorprenent i prematura després d'un partit on no va poder posar-se per davant en cap moment i en què la intensitat dels vinotinto va ser un autèntic mal de cap.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!