Finlàndia debutarà aquesta tarda a una Eurocopa (18h). Després de quedar-se fora en els 15 primers intents, el conjunt finès va aconseguir per fi el seu objectiu d'arribar a una fase final.
I els Huuhkajat debutaran ni més ni menys que contra Dinamarca, país del qual va formar-ne part a finals del segle XIV, després de la denominada Unió de Kalmar, una unificació que va durar més de 100 anys i que es va acabar trencant per les aspiracions de Suècia de tenir més control a la seva zona d'influència.
El Dinamarca-Finlàndia serà un partit històric / UEFA
La unificació dels regnes del Nord en un de sol
Al llarg del segle XIV, els diferents regnes escandinaus que dominaven el nord d'Europa van anar buscant la manera de crear una unió entre ells per defensar-se de possibles amenaces externes. En aquells temps, els regnes de Dinamarca, Suècia i Noruega eren febles, a la qual cosa calia afegir l'amenaça constant en temes comercials que suposava la Hansa, la lliga de ciutats comercials del Nord d'Alemanya, que controlava amb mà de ferro el comerç del Mar Bàltic. L'objectiu, doncs, era controlar el comerç del Bàltic i del Mar de Nord i aconseguir el domini de l'estret de Sund.
Com era habitual, aquest tipus d'unions es van forjar a base de matrimonis pactats. Després de diversos enllaços, el definitiu va ser el que va unir Margarida I, reina de Dinamarca i de Noruega, amb Haakon VI, rei de Suècia, regnat que en aquells moments també dominava Finlàndia. Va ser la denominada Unió de Kalmar, amb la qual la Reina Margarida, danesa, va passar a ser la governant de les actuals Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia i Islàndia, a més de Grenlàndia i les Illes Fèroe.
La bandera dels regnes del nord després de la Unió de Kalmar / Wikimedia Commons
El fracàs de la Unió de Kalmar
Malgrat que en un primer moment la unificació va funcionar, la influent aristocràcia sueca, recelosa del domini danès i considerant-se perjudicada per la unió, va lluitar per enderrocar el nou regnat, un període que va durar més de 100 anys, provocant un seguit de revoltes que va acabar amb la seva dissolució. Tampoc no s'ha d'oblidar que la Unió també va patir boicots externs, ja que la lliga Hanseàtica no va desistir en el seu afany de sabotejar-la.
El 1523, Gustavo Vasa va ser nomenat rei de Suècia, i de Finlàndia. A l'altre costat van quedar Dinamarca i Noruega, que es van mantenir unides fins al 1814, quan es van separar després de firmar el Tractat de Kiel.
Imatge principal: Dinamarca i Finlàndia només s'han enfrontat en partit oficial en la fase de classificació per a l'Euro 88 / UEFA