El comunicat de la UEFA anunciant una hora després del defalliment d'Eriksen que el Dinamarca-Finlàndia es reprenia el mateix dissabte a les 20.30 h va causar una gran estranyesa.
Mentre el món del futbol seguia en xoc, pendent de l'estat de salut del 10 de Dinamarca i preguntant-se si es disputaria o no el Bèlgica-Rússia de les 21h, l'anunci va agafar tothom a contrapeu. La UEFA es va afanyar a informar que Christian Eriksen estava conscient i estable i que havia estat el mateix jugador el que havia demanat als seus companys d'acabar el partit.
El Dinamarca-Finlàndia es va acabar, amb una victòria històrica visitant, un resultat que mai no se sabrà si va estar condicionat per l'ensurt previ, encara que és evident que els jugadors no estaven en les condicions necessàries, com demostra el fet que Kjaer, el capità danès, va haver de ser substituït perquè no se sentia bé, o que el dia d'avui diversos membres de la plantilla estan havent de rebre ajuda psicològica per superar un fet traumàtic.
Moment en què Eriksen està sent atès després de caure desplomat / EFE
Les opcions que va plantejar la UEFA: jugar dissabte a les 20.30h, diumenge a les 12h o perdre 3-0
Els dubtes sobre l'actitud de la UEFA van anar creixent després de la roda de premsa de Kasper Hjulmand, el seleccionador de Dinamarca, que va explicar que les opcions van ser reprendre el partit aquella mateixa tarda o l'endemà a les 12 del migdia. "Era millor jugar en estat de xoc que fer-ho en estat de xoc i sense haver dormit en tota la nit", va afirmar.
I aquesta mateixa explicació ha donat l'històric Peter Schmeichel, porter campió d'Europa amb Dinamarca el 1992, i pare de l'actual porter de l'equip, Kasper Schmeichel. "La UEFA va donar 3 opcions: jugador els últims 50 minuts de seguida, jugar l'endemà a les 12 o renunciar al partit i perdre'l 3-0".
La realitat, doncs, és que la UEFA va coaccionar tot el que va poder a Dinamarca per jugar el partit com més aviat millor, no fos que tot el seu pla de 3 partits al dia es veiés en perill.
L'exporter del Manchester United, molt crític amb l'actitud de la UEFA, ha explicat a més el que es va viure al Parken Stadium de Copenhaguen. "El meu fill m'ha explicat que va anar corrent cap a la dona d'Eriksen perquè ella pensava que estava mort".
La UEFA i la seva reincident mancada d'empatia
Aquesta no és la primera vegada que la UEFA mostra una preocupant falta d'empatia. La més tristament recordada es va produir el 1985, a la final de Heysel. Abans del Liverpool-Juventus, una allau va provocar la mort a 39 aficionats, mentre que uns altres 600 van resultar ferits. El partit, però, es va disputar, davant de la vergonya del món sencer.
I la UEFA va tornar a fer vergonya la nit de l'11 de setembre de 2001, el dia dels atemptats de Nova York. Aquella nit hi havia jornada de la lligueta de la Champions i, malgrat la petició de diversos clubs, la UEFA va obligar a la seva disputa, limitant-se a promoure un minut de silenci als estadis.
I aquest lamentable fet es va repetir l'11 de març de 2004, el dia dels atemptats de Madrid. El Barça jugava un partit a Glasgow, contra el Celtic, i va fer tot el possible perquè el duel s'ajornés, però el màxim organisme del futbol europeu va ser inflexible. "Hem sol·licitat a la UEFA la suspensió de l'encontre, però la UEFA ha considerat que el partit havia de jugar-se", va explicar aquella nit Joan Laporta.
Imatge principal: els jugadors de Dinamarca, en estat de xoc, mentre els serveis mèdics estan tractant Eriksen / Europa Press