Novak Djokovic va conquerir la seva segona corona a Roland Garros, el seu dinovè Grand Slam, després de remuntar dos sets en contra a Stefanos Tsitsipas, 6-7 (6), 2-6, 6-3, 6-2 i 6-4 en 4 hores i 11 minuts, que va pagar la seva falta de contundència en el seu debut a la final d'un gran.

19 Grand Slams

El número 1 del món es va convertir en el primer tennista dels temps moderns en guanyar almenys 2 vegades els quatre grans i es va situar per primera vegada en la seva cursa a un de Roger Federer i de Rafa Nadal, que lideren la cursa amb 20.

"És un somni que s'ha fet realitat una vegada més", va dir el serbi poc abans de rebre la Copa de Mosqueters de mans del suec Bjorn Borg i del nord-americà Jim Courier.

El serbi va firmar la primera remuntada d'aquest abast en una final l'argila parisenca des de la protagonitzada el 2004 per l'argentí Gastón Gaudio davant el seu compatriota Guillermo Coria.

Djokovic va demostrar la seva capacitat de supervivència, una resistència que el converteix en el tennista amb més victòries a 5 sets, 32, les dues últimes en aquest mateix torneig. No es rendeix mai, ni quan l'adversitat sembla insuperable.

Va remuntar dos sets davant de Lorenzo Musetti en vuitens de final, es va sobreposar a quarts a la nit parisenca, l'evacuació de l'estadi i l'empenta de Matteo Berrettini i en semifinals no va sucumbir als fantasmes del passat quan Rafa Nadal va començar amb un 5-0.

Tampoc no es va intimidar en una final que se li va posar costa amunt, amb dos sets en contra i un públic descaradament hostil, molt procliu al jove grec que venia seduint-los tota la quinzena.

No enamora el serbi, però va rendir París als seus peus per segona vegada, obstinat a aconseguir els seus objectius, que conflueixen tots en un, confessat, convertir-se en el millor de tota la història.

A aquest edifici li va posar un maó nou, convertit en el defensor de la vella generació davant l'empenta de la nova, però també en el principal candidat del "big3" en acabar amb un palmarès més ampli, perquè té un any menys que Nadal i 5 cinc menys que Federer.

Djokovic va sumar el seu setè gran després d'haver complert els 30 i es va convertir en el tercer guanyador més veterà de Roland Garros, després dels espanyols Andrés Gimeno i Nadal.

Tsitipas haurà d'esperar. El grec, que amb la seva primera final pujarà al lloc 4 del rànquing, va mancar d'ambició i força, va deixar viu el serbi i el va pagar car.

Un error habitual davant els grans que va cometre aquesta temporada a la final de Barcelona, que va perdre davant de Nadal després de disposar d'una bola de partit i a quarts de Roma contra Djokovic, quan va tenir un servei per apuntar-se el duel.

Els seus primers passos de la seva primera final van estar marcats pels nervis. Una doble falta per començar la seva etapa al cim d'un Grand Slam, un joc timorat.

Més de mitja hora va tardar l'hel·lè a sumar un punt amb el servei aliè, però quan es va treure la pressió va ser un remolí que va arrasar un desencertat Djokovic, que semblava tenallat per la final de 2015 davant del suís Stan Wawrinka, la primera que assolia sense Nadal i que va deixar escapar.

Reposat de l'ensurt, Djokovic es va aferrar al duel i va arribar a disposar d'un servei per anotar-se la primera mànega. Però allà se li va encongir el braç, va cedir la seva sacada i el parcial es va resoldre en un joc de desempat, on el grec va ser més encertat.

El públic encantat, els crits a favor de l'hel·lè eren un trampolí en el qual el jove tennista no va dubtar a impulsar-se per mantenir el vent de cua en el segon set.

Ruptura de sortida, solidesa en els seus cops, tennis total, del qual ve desplegant el seu millor any, per arraconar el serbi, que després de cedir el servei en el setè, en va lliurar un altre de parcial en menys de la meitat de temps que el primer.

Contra les cordes, amenaçat de perdre una segona final consecutiva a París per 3-0, el serbi va treure la seva casta, va elevar el nivell i va buscar amb afany la tercera mànega, sabedor que, fer-ho, podia fer niar els dubtes en el camp del grec.

Van aparèixer en el quart joc, més d'11 minuts de tennis immens, cinc boles de ruptura a favor del serbi, que va olorar la sang, va veure l'esquerda en la moral adversa i va estrènyer i va estrènyer fins a col·locar-se amb avantatge. Per allà va entrar el fantasma de la remuntada, els dubtes de Tsitsipas, l'esperança del serbi.

Amb només 4 errors en aquesta mànega, va conservar l'avantatge i va posar la por al cos del grec.

Tractat per un fisio a la part baixa de l'esquena, el grec semblava a la deriva. El precipici de deixar escapar el partit es va aparèixer davant de la seva mirada, a mesura que Djokovic creixia per minuts. L'avantatge, gran instants abans, es va mudar o en diminuta i el públic així ho va percebre. La Philippe Chatrier notava que el vent girava.

Djokovic no va baixar el pistó. Va trencar d'entrada, va estrènyer a cada bola mentre el grec es diluïa. 4-0 en deu minuts i quart set en mitja hora amb 17 cops guanyadors, tot llest per a un cinquè.

La pressió del serbi no va afluixar, al contrari que la resistència del grec, convertit en un grapat de nervis, sense saber trobar el fil al duel que ja només va tenir una direcció. Es va consumar la tragèdia grega, un sacrifici més en favor de la glòria de Djokovic que, malgrat la gent, va acabar per reconquerir Roland Garros.

 

Imatge principal: Djokovic, amb la copa de Roland Garros / EFE