Eddie Dunbar ha guanyat la vintena etapa de La Vuelta a Espanya 2024! En l'última jornada en línia i amb la cursa per decidir, els grans candidats a la general no han volgut deixar la victòria en mans d'una escapada i han lluitat tot el dia per a evitar que un grup marxés massa lluny. Quan arriba l'etapa reina, tothom vol deixar-se la pell més que mai, i la guerra ha estat espectacular des de l'inici. No ha estat fins a l'última pujada, el Picón Blanco, quan han començat les hostilitats finals. En un nou dia amb rampes infernals, superiors al 15% en gran part de l'ascens, Dunbar ha estat el més fort. Ningú ha pogut seguir el seu últim atac i ha marxat en solitari fins a la línia de meta, on ha pogut celebrar el triomf sense haver de patir. 

Després de 19 dies, els ciclistes ja comencen a pensar en la tornada a casa, quan per fi podran descansar de l'esgotament de les darreres 3 setmanes. Però, si algun d'ells tenia pensat arribar fàcilment a Madrid, és que no coneix La Vuelta. En l'última etapa en línia, abans de la contrarellotge de demà, els corredors afrontaven el circuit més dur d'aquesta edició. Seguint amb la tendència d'aquest any, els equips no s'havien de moure gaire, perquè el nord d'Espanya continuava sent protagonista. 172 km entre Villarcayo i el Picón Blanco, a Cantàbria, ens presentaven l'etapa reina. 7 ports de muntanya (3 dels quals, de primera categoria) i 4.730 m de desnivell per destrossar les cames dels ciclistes un cop més. I, per si això no era suficient, final en alt en un port de 7,9 km al 9,1% i amb diversos sectors amb pendents de fins al 18%. Un autèntic infern que decidiria el nou mallot de la muntanya i, segurament, el nou campió de La Vuelta a Espanya. 

L'última lluita per l'etapa, l'última opció per la fuga

L'inici del dia era la part més suau, sense cap port en els primers quilòmetres, però amb la carretera picant cap amunt, lleugerament. Des del primer metre ja ha començat la lluita per a formar la fuga i, trencant la dinàmica de les últimes etapes, no hi ha hagut massa complicacions. Un grup de 10 ha sortit amb molta força i han sabut com col·laborar per a obrir un forat suficient just abans de començar la primera ascensió. Entre ells, els 3 primers de la classificació de la muntanya: Marc Soler, Jay Vine i Pablo Castrillo. El català només tenia 1 punt de marge sobre el seu company d'equip, mentre Castrillo n'havia de recuperar 20. Amb totes les pujades del dia, aquesta era una de les batalles més esperades. L'escapada ha arribat a tenir 6 minuts de marge, i semblava que la victòria podia estar davant. Justament per aquesta raó, veient que podria passar per tots els ports en les primeres posicions, Marc Soler no ha lluitat pels dos primers premis de muntanya, que s'ha endut el seu company australià per treure-li, momentàniament, el lideratge. 

Però en ciclisme mai es pot especular, perquè en qualsevol moment el guió pot canviar dràsticament. I l'element que ha desencadenat aquest gir ha estat les males sensacions del Bora. En el tercer port del dia, l'Alto del Caracol, molts companys d'equip del líder de la general han començat a deixar-se veure a la part baixa del pilot i, fins i tot, caient del grup. L'INEOS i el T-Rex han vist una oportunitat en la debilitat de l'equip, i s'han posat a tirar amb molta força, reduint el nombre d'efectius en el grup i rebaixant la distància amb la fuga. En veure que ja només els quedaven 3 minuts d'avantatge, Soler ha decidit passar a l'acció amb un atac abans de coronar. Amb ell, han marxat Vine i Berthet, intentant sorprendre la resta. 

L'encadenat final, una oportunitat d'or

La baixada ha estat curta just abans de començar la dificultat més llarga del dia. El Portillo de Lunada, de 14 km, ha començat amb un grup de preferits molt petit i amb una velocitat agònica d'Asgreen, que pronosticava un atac de Mikel Landa. Soler i Vine intentaven deixar enrere Berthet per a intentar una gesta en equip, però el francès es mantenia a roda. A la meitat del port, el català ha marxat en solitari a buscar els punts del cim, i els altres dos no han intentat tancar el forat. Han baixat el ritme fins al punt que Marco Frigo i Pablo Castrillo, doble guanyador d'etapa, els han atrapat. Soler ha coronat davant l'espectacular paisatge que oferia la Lunada i veient com el ritme del T-Rex havia baixat per darrere. Més de 3 minuts de marge, però amb 3 ports per davant. 

Començant el Portillo de la Sia, Soler decidia que no volia ni sentir a parlar dels seus perseguidors. Quan semblava que Castrillo es llançava a buscar-lo, l'UAE posava una marxa més i començava a treure temps. Coronava aquest port en primera posició i es llançava en la baixada més llarga del dia. Per darrere, el ritme tornava a pujar, i el gran grup li retallava 1 minut, avisant que la victòria d'etapa estaria entre els preferits. El descens ha estat la condemna final per als escapats, perquè han arribat a l'entrada del penúltim port del dia amb només 1 minut i 15 segons d'avantatge. 

El Picón Blanco, seu de la batalla final

Començant el Puerto de los Tornos, de primera categoria, Cattaneo s'ha posat a tirar en el grup dels preferits. En poc més de 3 km, el grup era de menys de 20 ciclistes, i la distància amb els escapats era de 30 segons. Landa ja preparava l'atac que anava avisant al llarg del dia. A 3,5 km del cim, el llançava, però tots els seus rivals sortien amb molta facilitat a la seva roda. I, amb 18 ciclistes en el primer grup, hi havia una treva momentània. Sivakov marxava endavant i arribava amb un lleuger avantatge al cim. Jay Vine, que s'havia agafat al grup després de ser atrapat, agafava 1 punt per a la classificació de la muntanya i, amb això, s'assegurava endur-se aquest mallot a casa. I així arribàvem a l'últim port d'aquesta Vuelta a Espanya. Sivakov amb més d'1 minut de marge, i tot el top 10 mirant-se els uns als altres. 

La primera rampa del Picón ja ha estat terrible per a les cames dels ciclistes. Cattaneo ha mantingut un ritme altíssim, i la distància amb l'escapat començava a baixar. A 6 km, ha estat el mateix Primož Roglič qui ha posat el seu ritme, intentant despenjar els seus rivals a la part més dura. Tots pensaven en l'etapa, i ningú se la volia jugar des de massa lluny. I això afavoria Sivakov, que es trobava amb 45 segons d'avantatge a 5 km pel final. I en aquest moment arribava l'atac del líder. Només Enric Mas i Richard Carapaz podien seguir-lo, i el mallorquí li donava continuïtat, però sense gaire convenciment. Ara era David Gaudu qui o intentava, però no treia metres. Sivakov veia com se li escapava l'etapa, primer amb l'arribada d'un Eddie Dunbar pletòric i després amb la resta. La cursa, més caòtica que mai, amb personatges que havien estat amagats en les primeres etapes. Enric, Carapaz i Roglič treien temps a la resta, amb Gaudu i Dunbar per davant. El francès no aconseguia arribar a l'irlandès, i ja només quedaven 2 km. 

Enric no mirava enrere, i la victòria estava molt oberta. Agafaven a Gaudu, però els quedava un irlandès que no abaixava el cap. Li quedava 1 km per a tocar la glòria i ningú semblava tenir un canvi de ritme per darrere. Venint des de molt lluny, l'únic que ha sortit ha estat Mikel Landa, que ha propiciat un altre atac d'Enric Mas. Quedaven menys de 500 metres i Dunbar gairebé no podia moure la bicicleta. Però s'ha agafat a l'èpica i ha serrat les dents fins a l'últim metre per a aconseguir la seva segona victòria a La Vuelta. Mas ha acabat segon, i retalla 8 segons a O'Connor de cara a l'última contrarellotge. Roglič té la general sentenciada, però encara podrem veure canvis en el top 10. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!