El Manchester City de Pep Guardiola ja té al seu museu l'anhelada Champions League, un títol que porta anys perseguint i, perquè no dir-ho, mereixent-ho. I finalment ho ha aconseguit amb més sofriment de l'esperat, després de superar un combatiu Inter de Milà que ha venut cara la seva pell (1-0), fins al punt que durant molts minuts els dubtes s'han instal·lat en la ment d'un City tenallat que temia pagar car qualsevol error i que, a més, s'ha quedat molt aviat sense De Bruyne, que s'ha lesionat a la mitja hora de final, com ja li va passar a la final de Porto.
En aquesta ocasió, però, el futbol li ha estat favorable al Manchester City, que malgrat no firmar un gran partit ha vist premiada la seva excel·lent competició, ja que havia estat el millor equip durant tot l'any, sent capaç de golejar equips com el Bayern de Munic i el Reial Madrid.
Inzaghi sorprèn Guardiola a la pissarra
L'Inter de Milà ha sorprès a tots amb un plantejament molt més atrevit de l'esperat. Simone Inzaghi ha apostat per sortir individualment a la pressió a cada jugador del Manchester City que rebés la pilota, per evitar les llargues posessions dels anglesos, a través de les quals Guardiola acostuma a sotmetre els seus rivals. Encara i així, tot podria haver estat molt diferent si en el minut 6, en les poques ocasions en les quals l'Inter s'ha anat enrere, Bernardo Silva hauria vist porteria, però el seu xut al segon pal ha sortit fora, per molt poc.
Amb el pas dels minuts s'ha vist que l'aposta de l'Inter de Milà estava donant resultat. El Manchester City, més nerviós de l'habitual, era incapaç de tancar l'Inter, que cada vegada que recuperava la pilota sortia a l'espai amb velocitat, amb un Di Marco molt perillós per la banda esquerra. Malgrat la terrenalitat del City, les millors ocasions de la primera part han estat per als anglesos. La millor, en el minut 27, en un xut de Haaland que Onana ha desviat amb la cuixa.
La desgràcia de De Bruyne amb les lesions
I quan millor estava el City ha arribat la lesió de Kevin de Bruyne, que ha notat una punxada a la cuixa. El belga ho ha intentat, i fins i tot ha pogut assistir Grealish en una gran ocasió, invalidada per fora de joc, però finalment ha demanat el canvi. La desgràcia, doncs, s'ha tornat a encebar amb De Bruyne, que fa dos anys també va haver de retirar-se per lesió de la final contra el Chelsea, per un cop de Rüdiger.
La lesió de De Bruyne ha afectat el Manchester City, que ha tornat a baixar el ritme, amb por a què qualsevol error en la possessió fos aprofitada per l'Inter de Milà. El lloc del belga ha estat ocupat per Foden, el jugador més semblant a De Bruyne, encara que no tan precís com el 17 citizen.
Rodri fa campió el Manchester City
El segon temps ha començat com el primer, amb un Manchester City dominant, però fent la sensació de no estar còmode davant d'un Inter de Milà estireganyós i amb la clara intenció de fer la final llarga. El conjunt italià, a més, ha estat a punt d'avançar-se en la seva primera gran oportunitat, un greu error d'Akanji que ha deixat sol Lautaro, que ha disparat al cos d'Ederson (59').
A mesura que anaven passant els minuts, feia la sensació que el fantasma de Havertz, que fa dos anys va marcar el gol amb què el Chelsea va derrotar el Manchester City, rondava el cel d'Istanbul. L'encarregat d'enviar al limbe els dubtes ha estat Rodri. Passada meravellosa d'Akanji a Bernardo Silva, que guanya la línia de fons. El portuguès fa la passada de la mort, que surt rebutjada, perquè Rodri afuselli Onana amb un xut fort i ajustat (68). L'Inter ha reaccionat, i només dos minuts després, en un desajust defensiu del City, Di Marco ha rematat al travesser (70'). En el tram final, com era d'esperar, el partit ha embogit, ja que l'Inter se n'ha anat a dalt amb tot, a la recerca de l'empat. En el minut 77, Foden ha perdonat el 2-0, sol davant d'Onana. I just abans del final, en el 89', ha estat el torn de l'Inter, però Ederson ha tret sota pals una rematada de cap de Lukaku.