Queda poc més d'un any per a les eleccions a la presidència del Barça. Els comicis de 2021, programats per l'estiu vinent, serviran per decidir qui serà l'encarregat de dirigir el club blaugrana en un període de sis anys clau per a l'entitat. L'adéu de Leo Messi, la gestió de l'Espai Barça o l'encaix en un mercat cada cop més exigent econòmicament seran alguns dels punts calents als quals el nou president culer haurà de fer front. El repte, però, sembla que no espanta els cinc candidats que, de manera oficial o oficiosa, ja han anunciat que es presentaran a les eleccions.
Víctor Font
Víctor Font va ser la primera figura en anunciar la seva candidatura a la presidència del Barça. L'empresari català, provinent del sector de les telecomunicacions, els mitjans i la tecnologia, assegura que fa set anys que treballa en el seu projecte, Sí al futur. Molt crític amb la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, Font defensa que cal "reconstruir el club de dalt a baix per evitar la tempesta perfecta".
L'empresari, impulsor d'un vot electrònic que l'assemblea de compromissaris va acabar rebutjant, compta amb l'aval d'una figura clau pel barcelonisme com Xavi Hernández. Enamorat de l'estil instaurat per Johan Cruyff i Pep Guardiola, Font no oculta la seva passió per 'l'estil Barça' i tampoc la seva aposta pel dret a decidir. Divendres passat va descartar presentar una candidatura conjunta amb Joan Laporta.
Sergi Alcàzar
Joan Laporta
Joan Laporta no necessita presentacions. L'expresident blaugrana, al capdavant del club entre els anys 2003 i 2010, no ha oficialitzat la seva candidatura però sí que ha reconegut que està "reunint gent per presentar un projecte". Segons ell, abans de final d'any anunciarà si finalment es presenta o no.
Encara més crític que Font, Laporta fa anys que manté un pols mediàtic amb Sandro Rosell i la junta de Josep Maria Bartomeu. L'advocat defensa que "cal millorar la imatge institucional del Barça" i "revertir la precària situació econòmica del club". Laporta, mai ho ha amagat, es declara independentista sense matisos.
GTRES
Lluis Fernández Alà
Candidat sorpresa i desconegut pel gran públic culer, aquest empresari de Poblenou, segons va revelar en exclusiva a aquest diari, també aspira a presidir el Barça. El català actualment dirigeix Up Catalonia, una companyia d'emprenedoria i consultoria de Sant Cugat del Vallès.
Lluís Fernández Alà aposta per "acabar amb els -ismes" i defensa que no té "cap partit polític o grup mediàtic al darrere". Esportivament assegura que "el planter és un pilar bàsic" i políticament es defineix com un exmilitant d'Unió independentista.
ElNacional.cat
Jordi Farré
Una dels últimes figures en sumar-se a la llista de presidenciables ha estat Jordi Farré, qui aquest dijous va anunciar a SER Catalunya la seva intenció de presentar-se als comicis de 2021. L'empresari català repetirà així l'experiència de 2015, tot i que en aquella ocasió la seva candidatura, Som Gent Normal, no va aconseguir reunir les signatures necessàries per convertir-se en candidat. Algunes de les propostes d'aquell projecte contemplaven la creació d'una grada d'animació i una agència de viatges pròpia o retirar el nom de l'expresident Josep Lluís Núñez del museu del club.
Declarat independentista (així es descriu a la seva biografia de Twitter), Farré, nascut a l'Hospitalet del Llobregat fa 44 anys, és enginyer de professió.
Aquí estem un any mes. Visca Catalunya Lliure. #objectiuindependencia #Diada2019 pic.twitter.com/UHDXmJiqjO
— Jordi Farré 🎗 (@JordifarreFcb) September 11, 2019
Eines de País
L'última candidatura en sumar-se a la llista. Tal com va revelar ElNacional.cat aquest dijous, Eines de País, sota el paraigües de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), té la intenció d'engegar una candidatura independentista per a les eleccions del Barça. "Hem de començar a estudiar-ho amb detall, però jo ho veig perfectament viable i més després del que va passar a la Cambra de Comerç", va assegurar la secretària Montser Soler Prat. En funció de com vagin les eleccions a l'ANC, que se celebraran entre el 10 i el 13 de juny, el projecte podria convertir-se en una realitat. L'organització, però, no dona noms.
Tot plegat, per "governar un Barça que treballi més desacomplexadament pel país" i tenir "presència independentista als governs, fet clau per fer xarxa de suport per la base de la desconnexió".
ElNacional.cat
Qui serà el candidat continuista?
I mentre diverses personalitats comencen a posicionar-se, als despatxos del Camp Nou regna el silenci. Bartomeu ha d'escollir qui serà el seu candidat continuista, però les aigües estan més mogudes que mai i, per ara, res fa indiciar que el president blaugrana hagi fet la seva aposta. La crisi del coronavirus, sumada als diversos incendis que la junta directiva ha viscut durant l'últim curs –assolint el seu punt àlgid amb el Barçagate– ha provocat que el relleu, ara per ara, sigui tot una incògnita.
L'exvicepresident institucional Emili Rousaud, qui havia de ser el dofí de la junta, va acabar marxant del club per pressions del president i ho va fer, a més, insinuant que algú havia posat la mà a la caixa. No va ser l'únic, i és que cinc directius de confiança també van marxar de l'entitat després que esclatés l'escàndol d'I3 Ventures. A més, Jordi Cardoner, mà dreta de Bartomeu, ja va deixar clar que no es presentaria. La possibilitat que la junta actual no tingui candidat continuista, doncs, no es pot descartar.