Desvetllada la incògnita de qui succeirà Luis Enrique a la banqueta del Barça, només queda centrar-se en la figura d’Ernesto Valverde. Un entrenador amb currículum que arriba a Barcelona amb l’encàrrec de liderar un nou projecte, amb canvis però conservant l’epicentre: Leo Messi.

Un gran Athletic

L’Athletic de Bilbao dels últims quatre anys és la seva targeta de presentació. Tot i les dotze temporades com a entrenador i les altres dotze com a jugador, el futbol del 'seu' Athletic l’ha portat a convertir-se en un dels entrenadors del moment.

Valverde va agafar el relleu de Marcelo Bielsa, amb tot el que això comporta. L’equip havia arribat al límit des del punt de vista físic i psicològic per l’exigència de l'entrenador argentí i necessitava regenerar-se. El seu paper en la transició cap a una nova manera de treballar va ser fonamental perquè aquesta no fos traumàtica. 

La primera temporada (2013/14) va ser tot un èxit i va classificar l’equip per a la Lliga de Campions. La següent va començar amb decepció (eliminats de la Champions a la fase de grups i amb una molt mala primera volta), però va acabar amb un bitllet per a l’Europa League i una final de la Copa del Rei, que va perdre contra el Barça al Camp Nou (1-3).

La tercera temporada va portar l’Athletic a guanyar un títol després de 31 anys: la Supercopa d’Espanya. I a més va aconseguir classificar-lo, de nou, per a l’Europa League. Aquest any, l’equip ha lluitat fins l'última jornada per repetir gesta. Una combinació de resultats el va deixar fora però la victòria del Barça contra l'Alabès a la final de Copa li ha acabat donant la tercera i última plaça.

A part dels seus números, el que crida més l’atenció del seu Athletic Club és que és un equip que explota al màxim les seves virtuts. Una constant que ha acompanyat Valverde per tots els clubs on ha entrenat. Amb la singular limitació per fitxar de l’Athletic, a l’equip no li queda alternativa que conviure amb una barreja de veterans i joves que pugen del planter. L’entrenador no només ha aconseguit mantenir la trajectòria dels últims anys sinó que l’ha millorat. I això, en una competició tan exigent com l’actual Lliga Santander, té un mèrit incalculable.  

Coneix la casa

Una de les seves característiques més ben valorades és la seva capacitat de gestió de la plantilla. Factor clau i diferencial en un club com el Barça, on els futbolistes són elegits i alguns no volen entendre el significat de les rotacions. Tot i el seu caràcter pla, discret i conciliador molts jugadors que han treballat sota les seves ordres coincideixen en que encaixaria a la banqueta del Camp Nou.

“Seria un bon entrenador pel Barça però nosaltres volem que es quedi a l’Athletic. És un dels millors. Ell té l’última paraula i passi el que passi me n’alegraré per ell”. Aquestes declaracions del mes de març d’Iñaki Williams, un dels joves talents de Lezama que ha debutat amb Valverde, resumeixen el sentir de la plantilla de l’Athletic. Els agradaria seguir amb ell però entenen la seva decisió.

Un dels punts forts del nou entrenador del Barça és la seva aposta decidida pel planter. En els últims anys, Valverde ha donat l’oportunitat a futbolistes joves que van camí de convertir-se en grans estrelles del futbol europeu. El mateix Iñaki Williams, Yeray Álvarez o Kepa Arrizabalaga.

El seu fitxatge busca recuperar una política perduda a can Barça com és la confiança en el futbol base. En les últimes temporades, Sergi Roberto ha estat l’únic jugador criat a La Masia que ha tingut protagonisme amb el primer equip. Ara, Valverde, coneixedor de la casa perquè hi va viure com a jugador amb Johan Cruyff d’entrenador (1988-1990), haurà d’empènyer una fornada de juvenils a la que se li endevina moltes i bones condicions. Una generació liderada per Carles Aleñá i amb jugadors interessants com Jordi Mboula o Marc Cucurella.  

Acaba contracte

Amb el fitxatge de Valverde, el Barça fa realitat un desig del passat. L’entrenador era una de les alternatives a substituir Tito Vilanova i, després, Gerard Martino. En la primera ocasió, Sandro Rosell va passar per davant de la direcció esportiva amb el seu candidat i en la segona, la negativa de Valverde a trencar el contracte que el lligava amb l’Athletic va influir Andoni Zubizarreta, aleshores director esportiu del Barça, per fitxar Luis Enrique.

Ara, la situació és ben diferent. Valverde acaba contracte el 30 de juny i ho fa amb la sensació d’haver tancat un cicle. Tot i el desig de l’afició basca, és inevitable que no busqui nous reptes. I el del Barça és un repte majúscul. A finals de febrer, en una entrevista amb el club, el mateix Valverde ja va reconèixer que volia marxar per decisió pròpia i no pas fer-ho perquè així ho volgués l’Athletic: “No sé fins on arribaré, però per descomptat que no vull que l’Athletic m’ensenyi la porta de sortida per marxar i sortir malament d’aquí”. Unes declaracions premonitòries. Arriba el ‘moment Valverde’. I mereix paciència.