Josep Maria Bartomeu ha dit prou i ha decidit cessar el que fins ara veia com "el millor entrenador pel Barça". Els dubtes que des de fa mesos desprèn l'equip, el joc irrisori i la poca personalitat damunt del terreny de joc han acabat amb la paciència de la directiva blaugrana, que ha decidit donar per finalitzada l'etapa d'Ernesto Valverde com a entrenador del conjunt català.
L'afició respira alleujada en veure que, per fi, s'ha fet cas a les seves reivindicacions de treure de la banqueta culer el Txingurri Valverde. La gran majoria dels socis blaugrana coincideixen en culpabilitzar l'entrenador extremeny de la mala dinàmica de l'equip i del pèssim espectacle que ofereixen els jugadors al camp.
Una situació anòmala
La destitució d'un entrenador a mitja temporada és una situació anòmala a can Barça. Per sort (o per desgràcia) el club blaugrana té per costum donar continuïtat als seus tècnics, com a mínim, fins al final de curs. Ens hem de remuntar a l'any 2003 per veure una destitució d'un entrenador abans que finalitzés la campanya: aquell any, el tècnic cessat va ser Louis Van Gaal.
L'holandès, en la seva segona aventura a la banqueta culer, va ser acomiadat el 26 de gener de 2003 després de perdre contra el Celta i ocupar la 12a posició a la Lliga. L'aleshores president Joan Gaspart va decidir col·locar al capdavant de la banqueta a Jesús Antonio de la Cruz Gallego (per un partit), membre del cos tècnic de Van Gaal, i posteriorment al serbi Radomir Antic, que va deixar el club a finals d'aquella mateixa temporada aconseguint la classificació per la copa de la UEFA en l'última jornada.
El camí a la glòria
La temporada 2003/04 va significar un punt d'inflexió pel club blaugrana. L'entrada d'una nova directiva va provocar un gir de 180° en la dinàmica que hi havia hagut fins al moment. Un projecte engrescador, encapçalat per Ronaldinho al terreny de joc i Frank Rijkaard a la banqueta, que va donar llum a l'obscuritat precedent.
D'ençà de l'arribada de Rijkaard, cap entrenador havia estat acomiadat pel club abans de finalitzar la temporada. El tècnic holandès va marxar per la porta del darrere en acabar la temporada 2007/08 i Pep Guardiola va ocupar el seu lloc donant al Barça els millors anys de la seva història. Esgotat, el de Santpedor va deixar la banqueta del Camp Nou al seu bon amic Tito Vilanova a la temporada 2012/13, sent un dels cursos més difícils per la malaltia que patia el preparador català.
En la temporada 2013/14 el Barça va donar les regnes de l'equip a l'argentí Tata Martino, que va passar pel club sense pena ni glòria. A l'any següent, Luis Enrique, actual seleccionador espanyol, va començar el seu periple com entrenador en el club on havia militat com a jugador. Durant tres anys l'asturià va dirigir el conjunt català, deixant el càrrec al final de la temporada 2016/17. El successor escollit va ser Ernesto Valverde.
Els desastres que han sentenciat Valverde
El qüestionament de la continuïtat del Txingurri a les files culers ve, gairebé, des de la primera temporada, degut principalment a grans ensopegades dels blaugrana a Europa. El fracàs de Roma als quarts de final de la Champions i el desastre en les semifinals contra Liverpool del curs passat van fer córrer rius de tinta preguntant-se si Valverde era el tècnic adequat per al Barça, i es dubtava de les capacitats de l'entrenador per gestionar el vestidor.
La derrota a la Supercopa d'Espanya ha estat la gota que ha fet vessat el vas, que ja estava molt i molt ple. Valverde se'n va amb dues Lligues, una Copa del Rei i una Supercopa espanyola. Números correctes que no han estat mai acompanyats del joc que esperava l'afició del Camp Nou. Finalment s'ha acabat la paciència i dos anys i mig després de començar, Valverde ha estat acomiadat.