La selecció espanyola és la flamant justa guanyadora de l'Eurocopa d'Alemanya 2024. De les Alemanya, França o Anglaterra, les principals favorites, cap estava lluint un futbol especialment brillant. L'única de les contendents al títol que era divertida de veure, Espanya, va ser qui les va deixar pel camí als quarts, semifinals i final, respectivament, sent fidel a uns ideals i mantenint un bloc molt clar en els titulars, però molt important quan arribava el torn de la Unitat B.
Espanya va tenir un total de 10 golejadors diferents en l'Eurocopa, més que qualsevol selecció, però ningú esperava que alguns homes que van acabar sent autèntiques icones de l'equip tinguessin l'impacte que van tenir, no només en el joc, sinó en l'actitud del grup. Lamine Yamal i Nico Williams van convertir-se en el principal entreteniment dels aficionats, però també una de les alegries més importants per als seus companys en saber que, tot i enfrontar-se a un dels partits més importants de les seves vides, els nois seguien jugant i passant-ho bé.
Unai Simón i la visió que no es veu sobre Nico Williams i Lamine Yamal
Unai Simón, porter de la selecció espanyola, va donar una visió que no es veu des de la televisió: "Són dos xavals que no sé on tenen el sostre, la veritat. Tant Nico com Lamine han estat molt importants per a nosaltres en aquesta Eurocopa, no només pel que han fet al camp, sinó pel que transmeten al grup. Jo vaig a jugar una final d'Eurocopa i estic nerviós al bus i aquests dos estan ballant i gaudint de cada moment. Veure'ls et dona la tranquil·litat de dir: tampoc és per estar nerviós. Jo crec que cal prendre's la vida com se la prenen ells: amb alegria i responsabilitat."
Sens dubte, Nico Williams i Lamine Yamal han passat a ser la parella de moda al món del futbol. Ningú pensava que un noi que va començar l'Eurocopa amb 16 anys i va acabar-la amb 17 seria titular indiscutible i una de les estrelles del seu equip, però així ha estat i, malauradament, sobretot per a Brahim Díaz, ha eclipsat qualsevol altre extrem dret. I surt el nom de l'internacional marroquí perquè el futbolista del Reial Madrid va mantenir un estira-i-arronsa amb Luis de la Fuente i, finalment, va escollir jugar amb la selecció africana.
Una decisió que passarà a la història
Lamine Yamal també podria haver escollit jugar amb el Marroc pel lloc de naixement del seu pare, però, finalment, va ser la perla del Barça qui va acabar vestint La Roja i el futbolista del Reial Madrid qui ha acabat decantant-se pel Marroc.