A Torí van aplaudir quan van veure com els dirigents de la Juventus aconseguien col·locar Miralem Pjanic al Barça. El bosnià, cada vegada menys competitiu, havia perdut la titularitat, per la qual cosa la notícia que se n'anava al Barça a canvi d'Arthur Melo va ser celebrada com una operació històrica.
El que no sabien en aquell moment a la capital del Piemont és que la mateixa festa interna s'estava celebrant a Barcelona, ja que era evident que Arthur Melo, tot i la seva joventut, havia decidit apostar per la vida extraesportiva abans de per intentar convertir-se en un dels millors migcampistes creatius del món. Poc més d'un any després, Arthur no juga a la Juventus, mentre que Pjanic se n'ha hagut d'anar cedit a Turquia per poder jugar.
Quan era "el nou Xavi"
Quan va arribar al Barça el van anomenar "el nou Xavi", ja que sobre el terreny de joc tenia tics que recordaven a l'actual entrenador blaugrana. Per al record quedarà aquell impressionant Tottenham-Barça en el qual Arthur va firmar, juntament amb Messi, una autèntica exhibició. Ja llavors se sabia que al brasiler li agradava la nit, ja que sent jugador del Gremio ja havia viatjat a Barcelona per sortir a sopar i a ballar amb el seu amic Neymar.
Malgrat aquests informes desfavorables, la realitat és que futbolísticament no hi havia dubtes que Arthur ho tenia tot per ser un dels millors migcampistes de creació del món. Qualitat i visió de joc. Al Barça van pensar que el podrien reconduir, que tot es devia als pecats de joventut, per la qual cosa el seu fitxatge era prioritari.
La nit confon Arthur
Arthur Melo, tanmateix, no va canviar. Va continuar apostant per conèixer la nit barcelonina, unes escapades nocturnes que van començar a arribar a orelles del club. Finalment, tot petó pels aires en publicar-se que dos dies abans d'un Barça-Madrid Arthur va viatjar a París per assistir a l'aniversari de Neymar. "Em vaig equivocar en anar a aquesta festa i assumeixo la meva responsabilitat", va afirmar el futbolista, veient-se acorralat per l'opinió pública i l'afició. A tot això es va unir una escapada a Andorra, per practicar snowboard estant de baixa per una pubàlgia.
De fet, per aquells temps va començar a circular un rumor que afirmava que Arthur no estava de baixa per la pubàlgia, sinó per altres problemes, encara que el rumor mai va arribar a passar d'allà. Finalment, el Barça es va atipar d'Arthur i va decidir buscar-la una sortida. El club comprador va ser la Juventus, però l'operació fosca, fins al punt d'estar sent investigada en aquests moments per la Guardia di Finanza, el cos de policia militar que depèn del ministeri d'Economia d'Itàlia. Sobre el paper, Arthur va arribar a la Juventus de Torí per 72 milions d'euros i Pjanic va aterrar en el Camp Nou per 60. Aparentment, Josep Maria Bartomeu i el Barça treien 12 milions d'euros de rèdit de la compravenda, però el quid de la qüestió resideix en l'interès a curt termini que va motivar a les altes esferes dels dos clubs a dur a terme els fitxatges.