Ja és oficial: l'Espanyol és equip de Primera Divisió després de donar-li la volta a l'eliminatòria davant l'Oviedo (2-0). 391 dies, 23 hores, 31 minuts i 19 segons després que es confirmés el descens a Mestalla, l'Espanyol ha tornat. Un creuer de més de 55 setmanes per la categoria de plata del futbol espanyol i que ha tingut el millor desenllaç possible per als blanc-i-blaus.
Els aficionats periquitos començaven la tarda amb una rebuda a l'autobús on les palmes i els càntics es barrejaven amb el soroll de la pirotècnia. Les bufandes volaven al vent entre fum de colors i llums de bengales. L'Estada Front Stadium s'havia vestit de gala per a una tarda de les que fan història.
LA NOSTRA VIDA. pic.twitter.com/hcjX5cyul1
— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) June 23, 2024
L'Espanyol, dominador però sense gol
L'Espanyol va arrencar millor en un partit on ambdós sabien que hi havia molt en joc. L'Oviedo, potser intimidat per la pressió d'un públic que va ser el número 12 des de l'inici, va fer diversos passos enrere i va cedir tot el protagonisme als locals.
Els periquitos dominaven, però els nervis es reflectien al camp amb moltes imprecisions. Els carbayones, sabedors del gran botí que tenien entre mans, acceptaven el seu paper i esgarrapaven alguns segons el rellotge sempre que podien. Unes pèrdues de temps que no van cessar durant els primers 45 minuts i que acabarien sent letals per als visitants.
Arribava el minut sagrat al temple blanc-i-blau i amb ell el primer avís seriós dels locals. Nico servia un córner a què no arribaria a rematar còmodament Omar i tot quedava un avís. L'Oviedo, que tampoc no havia vingut a passejar-se, aprofitava el contraatac de la mateixa acció per forçar la primera groga del partit, per a Cabrera, i el primer ensurt per a l'Espanyol a la rematada de la sacada de falta.
Tres minuts de bogeria per canviar l'eliminatòria
Els visitants creixien, però la grada es va encarregar de reconnectar els jugadors de Manolo González al partit. Cada error del rival se celebrava i cada córner es cantava com un gol. Les grades de Cornellá-El Prat no van deixar sol el seu equip i els seus es van encarregar de respondre.
Jofre i Omar. Omar i Jofre. La banda dreta de l'Espanyol té dues perles del planter que es van encarregar de crear les accions més perilloses: Primer era el marroquí que posava una passada enrere per a rematada de Nico i, més tard, Jofre tornava boig a la defensa visitant per servir una passada tensa que Dani Calvo va estar a punt d'introduir a la seva pròpia porteria.
Dues accions que van ser l'avantsala de tres minuts absolutament bojos. Nico posava un centre des del córner esquerre de la porteria de Leo Román perquè Javi Puado rematés dins de l'àrea petita i enviés la pilota al fons de la xarxa. Explotava l'Estada Front Stadium. El capità s'assenyalava l'escut i els jugadors començaven a creure-s'ho.
L'eliminatòria estava empatada i l'àrbitre afegia tres minuts per les constants pèrdues de temps dels visitants. Dos li van sobrar als periquitos, que van alçar el vol amb un altre gol que tornava a sortir de les botes de Puado després d'una gran deixada de Pere Milla.
La banqueta blanc-i-blava saltava corrent cap al córner i feien una pinya per celebrar que acabaven de donar-li la volta a l'eliminatòria en tot just tres minuts de bogeria. Ara quedava el més difícil: resistir les escomeses d'un Oviedo que no tenia res a perdre.
L'Oviedo va engegar millor la segona meitat
Luis Carrión no va voler esperar ni un sol segon i en sortir del vestidor donava entrada a Borja Sánchez i Abel Bretones en lloc de Sebas Moyano i Pomares. Semblava despertar un Oviedo que va tenir fins a tres arribades en els primers cinc minuts de la segona meitat.
Ara era l'Espanyol que havia de gestionar els nervis i el seu avantatge. Una tasca que el públic es va encarregar de facilitar-la i que veuria els seus fruits amb una ocasió de Nico Melamed. Jofre, que continuava imparable, també provava de sorprendre amb dos trets des de la frontal.
L'Oviedo, més mogut pel cor que pel cap, no acabava de trobar el seu lloc en el partit i Carrión va donar entrada a un geni de la talla de Santi Cazorla. El centrecampista asturià va revolucionar el partit i els visitants gaudien d'una oportunitat clara en el minut 65 amb un centre des de l'esquerra que va salvar Cabrera en boca de gol.
Sant Joan García va ser salvador una vegada més
Tocava patir i el públic no deixaria que els seus ho fessin sols. Manolo González donava entrada a Brian Oliván en substitució d'un Pere Milla amonestat i que se n'anava ovacionat pel públic, trobant així la seva redempció amb la parròquia blanc-i-blava.
També van marxar ovacionats Nico Melamed, perdonat des de fa setmanes, i Keidi Bare en uns canvis que deixaven un gust de comiat. Però el que es va emportar la grossa va ser Puado, que amb el seu canvi construïa l'estadi per tercera vegada en el partit.
En els minuts finals el partit es va trencar per complet i ambdós van tenir ocasions. De fet, l'Oviedo va poder empatar l'eliminatòria en el temps afegit, però precisament avui, Sant Joan García no podia anar-se'n sense la seva parada miraculosa. L'home de gel, una vegada més, salvant l'equip. I una vegada més, quan més ho necessitaven els locals, el públic va respondre.
Bufandes al vent i càntics que van fer rugir un estadi que es va convertir en el tercer pulmó de cadascun dels jugadors que estava sobre el verd. L'àrbitre xiulava el final i l'afició envaïa el camp per celebrar una temporada que, tant pel bo com pel dolent, quedarà escrita en la història del club.