Una nova final i l'equip es reivindica. Aquest any tocarà patir, però si l'equip segueix a aquest nivell, potser no gaire. El partit s'ha viscut amb tranquil·litat, serenor i amb un Espanyol molt concentrat.

Cornellà-El Prat no ha presentat les millors gales. L'horari i el dia no han estat el més atractiu. Però qui realment ha estat a un bon nivell és l'equip. L'Espanyol ha començat bé, atent i amb ganes de reivindicar-se. Quan els jugadors surten mentalitzats i amb una marxa més que el rival, es nota, i tot va de cara.

La tònica inicial del partit, l'ha acabat de definir. L'Espanyol ha generat perill i s'ha avançat quan n'ha tingut l'ocasió. Marco Asensio escolant-se per la banda i desfent-se d'un rival, ha aconseguit connectar amb Abraham gràcies a una passada precisa, i el jugador català ha definit al primer toc superant el porter rival. S'ha avançat l'Espanyol amb un bon gol d'Abraham al minut 11.

Quan un equip té un objectiu i lluita en tot moment per aconseguir-lo, és molt difícil de combatre'l. L'Espanyol ha jugat les seves cartes i Galca ha guanyat la mà que estava en joc. Ha apostat per un Espanyol molt físic al mig del camp, amb un perfil molt treballador, i els jugadors han respost a les exigències. Davant un Rayo que ha intentat fer el seu joc, tocar i crear espais, l'equip blanc-i-blau ha estat una muralla gairebé perfecta.

El gran nivell de l'equip, però, no ha estat prou. Una sola escletxa i una única errada ha estat suficient perquè el Rayo aconseguís l'empat. Bebé ha igualat el partit al minut 68 i tot ha canviat. Minuts d'imprecisions, els equips més abocats a l'atac i substitucions a l'equip de Galca. Entrava Hernán Pérez per Burgui, Caicedo per Gerard Moreno i Roco per Abraham.

Al tècnic romanès li ha sortit bé la jugada, i en una de les ofensives blanc-i-blaves han aconseguit el 2-1. Hernán Pérez s'ha inventat un magistral xut per l'escaire que ha acabat sense oposició al fons de la xarxa. Ha estat la recompensa d'un equip que ho ha intentat.

L'arma de l'Espanyol de ser sòlid en defensa i tenir un bon contraatac li ha funcionat. Quan l'equip ha recuperat pilotes, automàticament els jugadors d'atac han buscat el gol amb insistència. En atac, un equip fresc i sabent què ha de fer, ha estat una de les claus del partit. I sobretot la defensa, ha estat l'altre aspecte essencial de la victòria blanc-i-blava. Quan el Rayo atacava, l'Espanyol s'ha posicionat a la perfecció, ha basculat amb molta intel·ligència i ha pressionat amb efectivitat.

L'equip de Galca pren aire a la lliga i s'allunya de la zona de descens. Amb la victòria es col·loca a cinc punts de les posicions marcades en vermell. Una jornada menys i rival superat. Ara només queden 10 finals.

 

L'1x1 de l'Espanyol

Pau (Colpejat); Javi López (Encertat), Álvaro (Productiu), Óscar (Atent), Rubén Duarte (Veloç); Diop (Ferm); Asensio (Magistral), Víctor Sánchez (Intens), Abraham (Golejador), Burgui (Insistent), Gerard Moreno (Vital), Hernán Pérez (Decisiu), Caicedo (Treballador), Roco (Correcte).

 

Alineacions:

Espanyol: Pau; Javi López, Álvaro, Óscar, Rubén Duarte; Diop; Asensio, Víctor Sánchez, Abraham (Roco 77), Burgui (Hernán Pérez 61) i Gerard Moreno (Caicedo 71).

Rayo Vallecano: Yoel; Tito, Llorente, Crespo (Quini 53), Nacho (Ozbiliz 55); Baena, Trashorras; Embarba, Joni (Javi Guerra 66), Bebé i Manucho.

Àrbitre: David José Fernández Borbalán

Grogues a Víctor Sánchez (x2), Javi López i Diop; Crespo, Embarba i Baena.