Un jutjat de Madrid ha conclòs aquest dijous que el sistema de videoarbitratge va perjudicar el RCD Espanyol durant el partit contra l'Atlètic de Madrid, a la jornada 36 de la passada temporada, en donar per vàlid un gol fantasma d'Antoine Griezmann. El gol suposava el 0-2 en un partit que va acabar en empat (3-3). Si Melero López, àrbitre d'aquell partit, no hagués donat el gol a instàncies del VAR, dirigit per González González, el club blanc-i-blau podria haver-se emportat dos punts més que haurien sigut claus per mantenir la categoria.
Segons El Larguero de la Cadena SER, des del VAR van ometre unes repeticions que feien dubtar sobre si la pilota havia entrat per complet o no. Aquest jutjat també ha tret les mateixes conclusions respecte al famós incident de Vinícius a Mestalla. Segons la Justícia, l'assistent al videoarbitratge només va ensenyar les imatges en què es veia l'agressió per part del jugador del Reial Madrid, ometent "la resta d'imatges anteriors".
El Comitè de Competició, per primera vegada a la seva història, va anul·lar la targeta vermella que se li va ensenyar al brasiler amb motiu de "les imatges esbiaixades facilitades per l'assistent del VAR". En el cas del gol fantasma contra l'Espanyol, el Comitè no va entrar a valorar aquest error, tot i que el conjunt català va impugnar el partit per sentir-se perjudicat per aquesta acció.
Es desestima la demanda d'Estrada Fernández
Tot i les conclusions sobre els dos errors al VAR en aquests partits, el jutjat ha desestimat la demanda presentada per Xavier Estrada Fernández i altres sis àrbitres del VAR als quals no se'ls va renovar el contracte i no van ser designats per a les últimes dues jornades. Els demandants consideraven que aquesta era una represàlia perquè havien iniciat accions legals contra la Federació Espanyola de Futbol.
Tanmateix, el jutjat ha acceptat les explicacions de la Federació i sosté que les designacions "no són automàtiques i no suposen un dret absolut i ilimitat a ser designats en successives jornades". Segons la Justícia, aquestes represàlies no estan provades perquè van continuar arbitrant tot i haver emprès les accions legals.
La sentència justifica la seva absència en les designacions per "evitar possibles suspicàcies i sospites sobre l'absència d'integritat de la competició, fins i tot salvaguardar els mateixos àrbitres de l'opinió pública per possibles dubtes davant les seves decisions en jornades tan decisives". L'origen d'aquestes sospites estava en el cas Negreira, que va situar l'arbitratge al centre de la polémica.