L'Espanyol suma un triomf crucial contra el Valladolid (2-1) per sortir de la zona de descens. El debut somiat de Roberto Fernández, que ha fet el gol de la victòria 11 minuts després d'entrar des de la banqueta, col·loca el conjunt blanc-i-blau en la 17a posició a l'espera que jugui l'Alabès.
Puado bufa espelmes amb un gol de bandera
L'inici d'aquest 2025 era d'importància capital per a l'Espanyol. Estrenava l'any al Front Stage Stadium contra un acabat d'ascendir com ho és el Leganés i, tot i que eren 3 potencials punts, la contesa es va resoldre amb repartiment de punts (1-1). No obstant això, aquest divendres, al conjunt de Manolo González se li presentava una altra oportunitat d'or d'obtenir un gran botí.
El Valladolid, penúltim classificat, visitava l'equip perico amb la mateixa necessitat imperiosa de sumar que l'Espanyol. La intensitat, com no podria ser d'una altra manera, ha estat la bandera de cadascun dels dos equips, i és que l'agressivitat en la pressió tant de blanc-i-blaus com de val·lisoletans estava fent molt difícil que qualsevol dels dos filés passades.
En aquest context, el partit requeria una fogonada de talent que fes de factor diferencial, i al 31', ha estat la figura de Javi Puado la que ha emergit per desestabilitzar la balança. Tejero posava una centrada pràcticament frontal, d'aquelles que, generalment, no són problema per a la defensa. No obstant això, el capità perico es creuava, baixava la pilota al més pur estil Zidane i, amb l'esquerra, la cama contrària a la del control, engaltava una volea a la que res podria fer Hein. Dos contactes meravellosos de Puado per fer explotar d'alegria la graderia local tot just quan el '7' complia 100 partits amb la blanc-i-blava.
Javi Sánchez empata el partit amb una altra obra d'art
L'Espanyol tenia el comès pràcticament obligatori d'aguantar l'avantatge fins al descans. D'això se n'ha encarregat, primer la sort amb una ocasió manifesta enviada als núvols per Marcos André i, en segon lloc, com no podria ser d'una altra manera, gràcies al Sant Joan Garcia. Al 43', Raúl Moro buscaria l'escaire del de Sallent de Llobregat, però la resposta d'aquest mantindria l'1-0 per aixecar l'ovació del Front Stage.
Tot i que l'Espanyol no ha pogut presumir de cabal ofensiu, l'avantatge en el marcador era el que valia. No obstant això, si bé una pinzellada de talent ha estat la que ha obert la llauna, una altra, aquesta amb la firma de Javi Sánchez, ha empatat el partit. El capità blanc-i-violeta ha executat un llançament de lliure directe perfecte per posar l'1-1.
El debut somiat de Roberto Fernández
El Valladolid feia una passa endavant a l'inici del segon temps, però Manolo González movia fitxa i el seu equip es refeia. De fet, una de les cares noves que s'ha unit al partit ha estat Roberto Fernández, que pràcticament en el seu primer contacte amb la pilota, ha trobat el premi del gol. Omar El Hilali, tot sigui dit, li ha fet més de la meitat de la feina amb una centrada avançada meravellosa, però Roberto estava en el lloc indicat en el moment indicat. A més a més, ho ha celebrat amb el gest característic que feia el Lehendakari Toquero en celebrar, el gran nom al qual recorda el de Puente Genil amb el '2' a l'esquena.
A partir del 2-1, en comptes de tancar-se al darrere, l'Espanyol s'encoratjava i avançava les seves línies. L'equip local mantenia l'ordre, però estava inclús més a prop el 3-1 que no pas el 2-2. Sigui com sigui, encara tindria una Marcos André, a qui avui l'Espanyol ha de venerar després de les dues ocasions claríssimes que ha perdonat. D'aquesta manera, l'Espanyol surt de la zona de descens a l'espera que l'Alabès resolgui el seu enfrontament gràcies a una importantíssima victòria davant la seva afició.