LaLiga Hypermotion s'està convertint en tota una mar crespada per al vaixell de l'Espanyol. Malgrat portar penjat el cartell de favorits des d'inici de temporada, els periquitos no aconsegueixen alçar el vol i desenganxar-se dels seus perseguidors en una categoria que sempre és dura. De fet, passat l'equador de la competició, encara ningú no pot parlar amb seguretat d'ascensos directes o play-offs: només hi ha 10 punts de diferència entre el primer i el dotzè classificat.
Inicialment, el Real Saragossa va arrencar molt fort i va prendre el lideratge d'una segona divisió boja fins a la jornada 8. Des d'aquell moment, Leganés i Espanyol se'n van anar alternant el lideratge (amb una petita aparició del Tenerife, que va encapçalar la categoria després de la desena jornada) fins que els madrilenys es van assentar a la jornada 12. Des d'aleshores han passat 17 jornades més en què el conjunt pepinero no s'ha mogut del cap de la classificació, mentre que els periquitos continuen buscant la manera d'assaltar un lideratge que se'ls escapa.
L'Espanyol, ni està ni se l'espera
El mateix director esportiu Fran Garagarza ja va avisar a l'inici de temporada que vindrien onades i tocaria treure els rems. I és que, més enllà dels resultats i per molt que remin els seus aficionats, l'Espanyol fa la sensació que ni està, ni se l'espera per liderar la categoria. I malgrat el precipitat canvi per capitanejar el vaixell després de la jornada 14 (Luis Miguel Ramis va agafar les regnes de l'equip després de la destitució de Luis García), l'equip no ha aconseguit despertar en cap aspecte.
Ramis arribava a la banqueta de Cornellà amb l'etiqueta de ser un entrenador d'un tall més defensiu i conservador. Tanmateix, la realitat és que l'equip ha concedit 17 gols en 15 partits i només ha pogut aconseguir 6 victòries. Realment millora les xifres de Luis García? La veritat és que no: el tècnic asturià va ser destituït després de guanyar 7 dels 14 partits que va dirigir al combinat blanc-i-blau a segona divisió. Però, el pitjor, és que amb aquest canvi l'equip ha deixat de ser protagonista i propositiu amb la pilota per convertir-se en un conjunt que molts titllarien fins i tot "d'avorrit".
Els periquitos malgasten massa oportunitats
I és que, més enllà dels números, el que realment preocupa l'aficionat periquito són les sensacions d'un equip que ha perdut el seu instint golejador, que encaixa fàcil i que és pràcticament inofensiu lluny del seu feu. De fet, el gran repte que té l'Espanyol per davant és millorar la seva faceta com a visitant en aquest tram final de temporada. Al llarg de la campanya només ha aconseguit guanyar 4 partits com a visitant: Mirandés, Llevant, Cartagena i, miraculosament, Eibar. Amb la pujada anímica que suposava la victòria a Ipurua, el partit contra l'Osca estava marcat en vermell al calendari. A dos punts del lideratge i en una jornada en què Leganés (primer) i Eibar (tercer) s'enfrontaven entre ells, l'Espanyol no podia fallar. Tanmateix, els de Ramis van tornar a malgastar una oportunitat d'or.
Les jornades passen i el temps s'acaba per als blanc-i-blaus en una categoria on fa tot just dues temporades van aconseguir navegar tranquil·lament i acabar a dalt de tot. Aquella tripulació, això sí, comptava amb el Pitxitxi i el Zamora de la competició (RDT i Diego López). A més, estava liderat per un Vicente Moreno al que, potser, molts fins i tot comencin a trobar a faltar. Ara, els de Ramis encaren un tram final de temporada on hauran de remar i molt si no volen enfonsar-se i de veritat desitgen sortir del fang de segona divisió.