L'esport és entreteniment. L'esport és exemple. L'esport és negoci. I cada dia més. Cada any es mouen més diners i, per tant, més interessos. Els jugadors cobren xifres insultants, i els organitzadors ens sotmeten a veure més i més tornejos, amb nous formats, sense descans. Veiem els nostres esportistes preferits gairebé cada setmana, i gaudim de més partits que mai. Però, fins a quin punt és bo tot això?
Els futbolistes han estat els primers a alçar la veu per l'elevat nombre de partits que han de jugar, però no són casos aïllats. En les darreres setmanes han sortit desenes d'esportistes amb el mateix discurs, amenaçant amb vagues i avisant dels efectes negatius d'aquesta saturació de calendari. I amb aquestes declaracions, ha sorgit un moviment en el qual es van unint altres esports. L'últim a fer-ho, Carlos Alcaraz. Però quin és aquest discurs? Quins són els arguments?
Més competicions, menys nivell
Amb el nou format de la Champions League i el Mundial de Clubs, el nombre de partits continua augmentant. Si un equip arribés a totes les finals de competicions domèstiques i internacionals, els seus jugadors participarien en 72 partits, sense comptar els amistosos i els compromisos internacionals. En total, es podria rondar els 80. Una autèntica barbaritat, perquè surt a gairebé 2 partits per setmana, comptant els mesos d'estiu, on en teoria els futbolistes descansen per preparar la nova temporada.
La setmana passada, Rodri Hernández va expressar la seva opinió. "L'ideal per a nosaltres és jugar entre 40 i 50 partits per temporada. No tot és diners i màrqueting. Si la gent vol millor futbol, hem de descansar". Aquestes paraules van ser compartides per altres grans noms d'aquest esport, com el mateix Thibaut Courtois: "Hi ha massa partits, el que porta més lesions". Rodrigo De Paul també concorda en què "no deixem de ser éssers humans, i tot té un procés de recuperació. A més, hi ha un punt mental que no es té gens en compte".
El futbol, com la resta d'esports, es basa en l'espectacle. Però això no vol dir que més partits equivalgui a més espectacle. Com diu Rodri, per veure bon futbol els jugadors han d'estar al 100%, per córrer més, ser més precisos i no haver de reservar les energies per un altre partit. Però els organitzadors posen més i més pressió per a fer més tornejos, i d'això s'ha queixat una altra estrella del món de l'esport, però d'un altre àmbit.
Carlos Alcaraz: "Ens mataran d'alguna manera"
Carlos Alcaraz està jugant la Laver Cup, un torneig creat fa 7 anys per a atraure més públic i fer més diners. Després del seu partit contra Ben Shelton, el murcià va confessar que el seu millor tennis el desplega quan gaudeix del joc, però que en el calendari ATP "hi ha massa tornejos obligatoris" i que, amb aquest cansament "és difícil trobar la motivació necessària". Alcaraz ha reconegut que hi ha tornejos als quals no vol anar, i que "costa molt trobar dies de descans".
El número 3 del món també ha comentat que, a causa d'aquest calendari tan atapeït, s'ha "perdut campionats importants per culpa de les lesions. Les temporades es fan molt exigents, i el cos i la ment s'esgoten a poc a poc". Veure jugadors tan joves i que ens poden entretenir durant anys tan cansats no dona una bona imatge de l'esport. S'està obligant els esportistes a fer un sobreesforç que només serà perjudicial per a l'espectacle que s'intenta guanyar.